Sobreposar-se a les discapacitats sobrevingudes

Arturo Argelaguer (2023)

Psicologia clínica, social i de les organitzacions

Cada dia 3 de desembre es commemora el dia internacional de les persones amb discapacitat per, diuen, promoure els drets i el benestar d’aquestes persones en tots els àmbits de la societat, alhora que poder conscienciar la resta d’individus sobre tots els aspectes de la vida de qui pateix alguna discapacitat (ONU).

Moltes persones parlen indistintament de incapacitat i de discapacitat com si es tractés d’una mateixa situació, i no és així. La discapacitat és aquella deficiència física, psíquica o sensorial que dificulta la persona qui la pateix per desenvolupar un rol determinat en la seva vida diària, d’acord a uns cànons de “normalitat” social establerta. Per la seva banda una incapacitat es determina exclusivament en l’àmbit laboral i descriu un impediment específic, degut a malaltia o accident, pel qual el treballador no pot desenvolupar la “seva” activitat professional.

Amb independència de quin sigui el segell sòcio-laboral amb que pugui etiquetar-se qualsevol persona, vull posar de manifest que pràcticament tothom és capaç de sobreposar-se d’aquesta “marca” que li han posat i gaudir la seva vida de la millor manera possible.

La pitjor discapacitat que pateix un individu és quan un mateix s’encasella en determinats estereotips socials i deixa de valorar-se globalment com a persona, especialment davant de situacions físiques i emocionals adverses.

L’ésser humà és vulnerable per naturalesa, doncs difícilment trobarem ningú qui no hagi patit algun entrebanc important al llarg de la seva vida. La clau està en com s’afronten aquestes situacions adverses per tal de sortir-ne el més reforçats possible.

La resiliència és aquella habilitat, innata o apresa, que permet les persones afrontar i enfrontar-se a les dificultats i problemes que aniran sorgint, si o si, al llarg de les seves vides, mitjançant diferents estratègies que, a mesura que s’utilitzen, es van optimitzant i millorant, permetent aquests individus adaptar-se a cada nova situació, mantenir l’esperança de millorar i reforçar els factors de protecció personals, els quals ens ajudaran a ser més resistents davant d’aquells esdeveniments adversos o amenaçadors.

Promoure i desenvolupar una bona intel·ligència emocional fa que les persones amb discapacitats sobrevingudes aconsegueixin afrontar aquestes dificultats mitjançant l’ús d’unes adequades estratègies d’afrontament orientades a la resolució de problemes, ajustar a la nova realitat les pròpies demandes i expectatives, sobreposar-se als entrebancs personals, socials o laborals, reconduir emocionalment la seva nova situació vital i, per damunt de tot, seguir gaudint d’una vida plena.