19 maig La soledat dels lideratges
Arturo Argelaguer (2024)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
Moltes persones poden envejar i criticar la posició i el poder que, aparentment, gaudeixen els líders, sigui quina sigui l’entitat, organisme o acció que encapçalin. Si bé intento entendre aquesta postura, no amb massa èxit certament, habitualment intento posar-me en la pell d’aquells qui tenen l’osadia de posar-se al capdavant d’un o altre projecte i han de prendre decisions, massa vegades amb repercussions a tercers, i sempre amb repercussions personals.
Es diu que aquest fet de prendre decisions no és més que “un senzill acte d’escollir la millor d’entre les diverses alternatives possibles”, si bé allò que no s’explica suficientment és que totes aquestes alternatives estan plenes de incerteses que, sense que un les pugui controlar, acaben determinant el resultat de la decisió presa.
I és en el moll d’aquestes incerteses on, aquells qui acaben prenent decisions, experimenten sensacions i emocions contradictòries com el pes de la responsabilitat davant qualsevol decisió que afecta altres, …a vegades a molts altres; el difícil equilibri entre la vida personal i professional; les responsabilitats que s’assumeixen, …pròpies i alienes; la confiança i seguretat que els altres n’esperen d’ells; i si, també, les pors i vulnerabilitats internes que generen dubtes i incerteses a l’ésser humà que són. Totes elles comporten una sensació d’aïllament i soledat inherents a qualsevol lideratge, amb elevades càrregues mentals i emocionals que gran part de l’entorn ni tant sols s’hi ha parat a pensar mai.
Aquesta soledat que experimenten tots els lideratges no rau en estar físicament sol, sinó en un sentiment intern d’aïllament davant la presa de decisions, en l’assumpció de les responsabilitats dels resultats que se n’obtinguin i en una adequada gestió de les preocupacions dels altres.
No obstant crec que es pot millorar força el maneig d’aquest rau rau emocional dels lideratges amb la creació d’una bona xarxa, interna i externa, d’acompanyament i recolzament, i n’estic convençut que la millor manera de convertir aquesta soledat en una autèntica fortalesa és la capacitat d’aprendre a gestionar-la de forma constructiva, afrontant reflexivament qualsevol situació, confiant en les pròpies capacitats, posant en valor els propòsits que van portar-lo a assumir aquesta responsabilitat i mantenir elevada la motivació en el projecte que ha assumit de liderar.
Aquesta capacitat de treball personal i d’autoreflexió enforteix la pròpia resiliència emocional i l’acompanyarà durant tot el trajecte amb una adequada capacitat de lideratge efectiu i sostenible.