03 gen. Aquells vells i nous propòsits …de cada inici d’any
Arturo Argelaguer (2024)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
Una constant d’aquestes dates són aquells vells i nous propòsits que moltíssima gent es fa (ens fem) cada nou inici d’any. Són tot un seguit d’objectius i desitjos que anem repetint-nos cíclicament i que la majoria de les vegades segueixen sense complir-se una vegada i una altre…
No sé si serà per la somnolència que ens provoquen aquestes festes nadalenques o per la pròpia estupidesa humana que molts de nosaltres, i quan dic molts és que són moltíssimes les persones qui s’ho proposen, pensem cegament en fer aquells canvis que creiem importants en les nostres vides, uns canvis que, això sí, esperem que es facin sols o, a molt estirar, amb poca implicació per part nostre, …no fos que ens hi haguem d’esforçar en excés!!
Massa vegades ens costa d’assumir que fer un canvi d’hàbits o incorporar noves rutines a les nostres vides no és gens senzill, ja que comporta una important dedicació de temps i esforços que, en massa ocasions, no estem disposats a invertir-los.
Si fem cas a Newton, qualsevol objecte seguirà en repòs o amb un mateix moviment uniforme i en línia recta si no hi actua una força externa sobre d’ell. Explicat d’altre forma, res canviarà en les nostres vides si nosaltres mateixos no hi fem alguna cosa, real i palpable, per canviar-ho!!
Per tal que aquestes metes que ens hem proposat no es quedin en simples somnis, o el què és pitjor, en absurdes fantasies, el millor que podríem fer és escriure un petit llistat, d’entre tres i cinc de les nostres prioritats, i començar a posar-hi fil a l’agulla, d’una a una, establint unes rutines realistes i factibles que puguem combinar-les amb la nostra ocupació diària, que segur no és poca…
Parlar d’aquests nous objectius amb les persones que t’envolten és una bona manera de mantenir la motivació personal, recollir algunes de les eines que aquest entorn et puguin aportar i, el que és més important, has de ser prou valent per posar-t’hi a treballar amb constància i assumint les decisions que creguis més adequades per avançar en aquest nou o vell propòsit que tu mateix has prioritzat.
Obsessionar-s’hi no és mai una bona decisió, ja que t’ennuvola els sentits i fa que es perdi el nord, tant en les accions que has d’emprendre com en l’espai de temps que hi has de dedicar, sense que aquest anhel per aconseguir-ho t’afecti en excés amb la resta d’ocupacions diàries.
En aquestes vides tant ocupades, és important aturar-se i cercar aquells moments de pau i serenor necessaris, que ens acompanyin a assolir aquells vells i nous propòsits, …cada dia de la vostra (nostra) vida.