19 jul. Temps i treball personal, per mantenir una bona salut mental
Arturo Argelaguer (2024)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
Molt s’està escrivint i investigant sobre els trastorns de la salut mental en les darreres dècades. Des de L’OMS s’han estipulat diferents dies, al llarg de l’any, en què se celebra i/o commemora el compromís “global” per crear consciència i defensar la salut mental com a dret humà universal (10 octubre), la lluita contra la depressió (13 gener), contra l’assetjament escolar o bullying (2 maig), o el dia de la conscienciació sobre l’estrès (2 novembre) …
Com a psicòleg i professional de les conductes i les emocions em dol veure que la major part d’aquests problemes de salut mental es volen “arreglar” tractant-se únicament amb fàrmacs i pastilles perquè “desapareguin” de manera immediata i amb el mínim esforç per part de qui els pateix.
Això, ni ara ni mai, succeirà, ja que ja fa molts lustres que els miracles han desaparegut de la nostra societat. Les diferents situacions, bones i pitjors, amb les quals ens topem al llarg i ample de la nostra existència vital poden, i han de, gestionar-se de la mateixa manera com s’han anat instaurant en cadascun de nosaltres, amb temps, …i molta feina personal. Els fàrmacs poden ajudar a estabilitzar-nos, encara que un cop estables, cadascú ha de treballar les seves pors i resistències per aconseguir els resultats adequats en la millora del benestar personal.
Sembla que de sobte un està deprimit o amb enorme ansietat davant de determinades situacions, però hauríem de ser conscients que aquests símptomes no han irromput de forma brusca a les nostres vides, sinó que per diferents circumstàncies han anat apareixent i establint-se al nostre dia a dia poc a poc, … o a glops, com descriu molt encertadament un pacient. Al principi no li volem donar prou importància i fem com que…“no passa res”.
De fet, massa vegades ho volem amagar i intentem oblidar-ho, quan el més correcte seria valorar-ho adequadament, tan sols pel que és, un avís clar i concís que ens dóna el nostre cervell a través de senyals fisiològics, i intentar corregir algunes conductes o pensaments concrets que ens permetessin adaptar de forma més adequada les nostres pautes de funcionament cognitiu, emocional i conductual per viure la nostra vida de la manera més sana i equilibrada possible.
Sóc conscient que això no és simple ni ràpid per a la majoria de les persones, si bé sempre podem fer un treball amb psicòlegs, aquells professionals de les conductes que ens poden proporcionar les eines i pautes adequades per reencaminar les nostres vides i mantenir un bon estat de salut i benestar emocional.