11 ag. La responsabilitat, un compromís amb els propis valors, pensaments i sentiments
Arturo Argelaguer (2023)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
El creixement sa de les persones passa per aconseguir desenvolupar al llarg de la vida una capacitat intel·lectual creativa i alhora crítica amb un mateix, un equilibri emocional lliure i responsable amb els propis valors alhora de prendre decisions, i saber adaptar els nostres coneixements a les canviants situacions que socialment ens envolten.
Massa sovint estem acostumats a cercar les causes dels nostres problemes i de la manca de felicitat a aquelles situacions externes a nosaltres, per tal de poder assenyalar l’altre com a culpable del nostre propi malestar.
L’exercici de la responsabilitat, davant dels actes que realitzem i de les decisions que prenem, no és assumir de forma obligatòria allò que ens ve imposat per algú, sinó que passa ineludiblement per l’acceptació de un compromís amb nosaltres mateixos, que ens permeti dur a terme qualsevol acció en consonància amb uns valors coherents amb allò que som, pensem i sentim.
Acceptar una responsabilitat no passa per veure’ns en l’obligació de fer allò que fem de la forma que se suposa que hem de fer, sinó en fer-ho assumint els resultats obtinguts, especialment quan no surten de la forma prevista inicialment.
La millor estratègia que podem dur a terme davant d’un error o d’una equivocació és acceptar-ne el resultat, analitzar amb la major distància i objectivitat possible el perquè d’aquest resultat, sense fer-s’ho personal, i centrant-se en com poder tornar-ho a intentar per assolir els nostres objectius.
Fallar o equivocar-se no és el final de res, sinó una nova oportunitat que tenim al nostre abast per aprendre, millorar i créixer com a persones i com a professionals.
Aquest procés evolutiu que significa entrebancar-se, aixecar-se i seguir, serà molt difícil que el puguem dur a terme de forma natural si centrem les nostres accions en fer allò que creiem que s’espera de nosaltres, ja que, a banda de la obligatorietat i la pressió extra que ens posem al damunt, ens genera incerteses i pors alhora de prendre decisions, …per si no surt “com ha de sortir”, i ens farà sentir culpables si no arribem on se suposa que hauríem d’haver arribat.
La meva recomanació és posar-se a fer allò que ens hem proposat amb la major convicció, concentració i organització possibles, seguint els passos estratègics que prèviament hem previst, sempre en consonància amb la nostra forma de fer i ser. Aquesta manera d’actuar ens permetrà avançar amb seguretat en les nostres accions, acostar-nos ràpidament als objectius proposats, rectificant i adaptant-nos quan calguin modificacions, procurant de gaudir sempre dels èxits assolits.