El sentiment de culpa. Una emoció apresa que ens bloqueja
Psicòleg especialista en la gestió i tractament de l'estrès, les emocions i l'ansietat. Teràpia Cognitiva i Conductual. Adults i Parelles. Em trovareu a Manresa, Berga, Solsona i Moià. Teràpia onLine. Fem diagnòstics, establim un Pla de treball i t'acompanyo en la millora del teu benestar. @arturoargelaguerpsicoleg @aargelaguer #arturoargelaguer
psicologia, psicòleg, manresa, berga, solsona, moià, teràpia, psicoteràpia, trastorns, mentals, salut, benestar, ansietat, estrès, depressió, trastorns emocionals, pors, fòbies, neuropsicologia, forense,
800
post-template-default,single,single-post,postid-800,single-format-standard,bridge-core-2.2.1,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-20.8,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-703
 

El sentiment de culpa. Una emoció apresa que ens bloqueja

El sentiment de culpa. Una emoció apresa que ens bloqueja

Arturo Argelaguer (2023)

Psicologia clínica, social i de les organitzacions

El sentiment de culpa és aquella emoció displacentera i disfòrica de transgressió que podem experimentar les persones quan ens sortim de les normes i valors culturals o familiars, socialment establerts i globalment acceptats.

Els components cognitiu i emocional dels sentiments són inherents a les persones i ens ajuden a desenvolupar una tasca adaptativa o desadaptativa en la pròpia forma d’actuar, si bé hem de tenir present que també són fàcilment manipulables i poden arribar a ser uns grans condicionants de l’individu.

Quan la culpa actua de manera adaptativa, fa la funció d’alerta davant la transgressió de determinades normes i codis ètics, ens permet de reconèixer accions i conductes errònies, fer nous ajustos i reconduir aquelles situacions que ens poden comportar conseqüències negatives o fins i tot greus. Per contra, una interpretació desadaptativa d’aquesta culpa fa que sorgeixi dins nostre un judici moral, condicionat i après, que ens genera la “necessitat” de castigar-nos per l’acció o error comès.

Des de ben petits, i de forma inconscient, moltes de les accions que duem a terme venen condicionades per una educació impositiva i culpabilitzadora que ens ha generat emocions de tristesa, pors, angoixa, impotència, frustració i remordiment, per damunt de la fermesa i capacitat d’empoderament personal d’altres valors emocionals més equilibrats com l’autoestima i el vincle, que ens ajudarien a créixer amb la serenor necessària per tal de poder prendre decisions amb total naturalitat.

Aquesta percepció de la culpa és un mecanisme fàcil d’utilitzar, que pot aplicar-se en qualsevol àmbit i permet exercir, per part de tercers, el control sobre la voluntat de les persones.

Si no som conscients que l’errada i l’equivocació formen part habitual i natural de les nostres accions alhora d’aprendre, evolucionar i créixer, ens serà molt fàcil d’auto inculpar-nos i castigar-nos nosaltres mateixos pel resultat obtingut en qualsevol de les decisions que prenguem, un resultat que massa vegades ni tant sols depèn exclusivament de nosaltres mateixos; però que si ens ho prenem com un fet de caire personal, ens omplirà de remordiments i ens bloqueja mitjançant l’aparició de pensaments auto inculpatoris, com l’ansietat i desesperança, per aquest error comès.

Deia Oscar Wilde que tota persona pot suportar aquelles desgràcies que siguin accidentals i arribin de fora; però que quan patim per les pròpies culpes, aquest és el mal son de la nostra vida.

Per tant, pot ser la millor decisió que podríem prendre seria eliminar el mot “culpa” del nostre diccionari i canviar-lo per la paraula responsabilitat, ja que a) la culpa és una autoimposició de la nostra voluntat que ve condicionada per la decisió d’un tercer, la pretensió del qual és modificar la nostra forma d’actuar en funció dels seus interessos, i b) la responsabilitat és aquella decisió que prenem lliurement cada un de nosaltres, acceptant-ne el resultat obtingut amb tota naturalitat, ja que si aquest és positiu el podrem gaudir i si és negatiu el podrem canviar mitjançant la presa d’una nova decisió i la generació d’una nova acció.

El sentiment de culpa ens genera tal dolor i bloqueig emocional que ens manté encallats en el passat, ens condiciona el futur i ens impedeix de viure el present.