Voler no és suficient per poder assolir els nostres somnis
Psicòleg especialista en la gestió i tractament de l'estrès, les emocions i l'ansietat. Teràpia Cognitiva i Conductual. Adults i Parelles. Em trovareu a Manresa, Berga, Solsona i Moià. Teràpia onLine. Fem diagnòstics, establim un Pla de treball i t'acompanyo en la millora del teu benestar. @arturoargelaguerpsicoleg @aargelaguer #arturoargelaguer
psicologia, psicòleg, manresa, berga, solsona, moià, teràpia, psicoteràpia, trastorns, mentals, salut, benestar, ansietat, estrès, depressió, trastorns emocionals, pors, fòbies, neuropsicologia, forense,
788
post-template-default,single,single-post,postid-788,single-format-standard,bridge-core-2.2.1,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-20.8,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-703
 

Voler no és suficient per poder assolir els nostres somnis

Voler no és suficient per poder assolir els nostres somnis

Arturo Argelaguer (2023)

Psicologia clínica, social i de les organitzacions

El desig individual i col·lectiu d’assolir el cim, d’aconseguir els nostres objectius a qualsevol preu, ha fet que nombrosos personatges, amb capacitat per comunicar i influir en les decisions dels altres, emergeixin a les xarxes socials per intentar convèncer un gran nombre de seguidors. La seva imatge i les seves opinions sobre determinats temes i situacions aconsegueixen un gran impacte al si de la societat, fins al punt en què acaben sent falsos pilars dels nostres pensaments i motors del nostre avanç vital.

A diferència dels nostres ancestres, vivim en una època en què bona part de la nostra societat ha decidit apostar pels valors individuals a l’hora d’influir en les situacions globals. Es promou la capacitat i la fortalesa d’uns quants elegits perquè, a través del seu “exemple”, moguin i arrosseguin el col·lectiu de masses cap a uns falsos objectius que, massa vegades, són estèrils i inabastables per a gran part de les persones. Aquests somnis que tenim, moltes vegades estan motivats i condicionats per uns “influencers” que viuen de mobilitzar les masses per aconseguir i mantenir una determinada posició de poder sobre aquestes.

Com es pot convèncer molts que un determinat objecte/objectiu és allò que necessiten aconseguir perquè les seves vides es desfermin d’alegria i felicitat? Generant necessitats col·lectives i promovent-les mitjançant la imatge “exemplar” de qualsevol individu a qui el col·lectiu social hagi enlairat com a referent en alguna disciplina.

Quan descobrim que aquest referent disposa d’alguna cosa que nosaltres no tenim, automàticament associem les seves virtuts i èxits personals a aquesta diferència entre tots dos, amb la qual cosa s’instal·la al nostre subconscient la idea que, si nosaltres també ho tinguéssim, la nostra vida seria molt més semblant a aquella idea que ens imaginem, sobre allò que creiem que tenen els nostres referents.

Parlo d’imaginació per què el vessant emocional de les persones és el que més fàcilment es pot manipular, incloent-hi la de un per a si mateix. Un nombre important de persones prefereix imaginar-se “possibilitats” en funció d’uns desitjos anhelats i no “realitats” en funció de les seves capacitats, formació, esforç i dedicació.

Les comparacions són odioses, sosté el refranyer popular. És cert? Doncs dependrà de com vulguem entendre l’ús del verb comparar: Si volem utilitzar aquesta comparació per trobar un referent motivacional i un exemple a seguir, aleshores aquesta comparació pot ser molt positiva perquè ens ajudarà a esforçar-nos per millorar la nostra situació actual, seguint el camí obert o proposat per aquesta persona a qui admirem. Aquesta comparativa implica uns sacrificis, actituds i dedicacions personals enfocades a assolir el nostre objectiu i pel qual estarem disposats a lluitar i sacrificar-nos.

Si per contra, la comparació se centra en copiar exactament el model, insistint en voler ser o tenir allò que aquesta persona posseeix, encara que sense fixar-nos en la seva formació, esforços, aptituds i sacrificis que l’han acompanyat per arribar al seu cim, aleshores aquesta visió que tindrem serà parcial i errònia que acabarà generant-nos una obligació personal que, bàsicament, ens empenyerà a la frustració, el desànim i l’ansietat generalitzada, pel simple fet de no assolir els nostres objectius, uns propòsits molt bonics però irreals , ja que en cap moment haurem estat degudament preparats per aconseguir-los.

Voler ser una persona millor de la que som, en principi, és qüestió de proposar-s’ho un mateix i posar-se, des de ja, a canviar actituds i conductes fins a generar nous hàbits que ens permetin funcionar de manera diferent en allò que volem canviar. No és fàcil ni ràpid, però es pot fer, encara que haurem de tenir molt present que, per assolir qualsevol èxit personal, ens trobarem davant de un camí que necessàriament haurà de complementar-se amb un enorme esforç, molta força de voluntat, una bona actitud, una adequada preparació … i una mica de sort.

Necessitem tocar de peus a terra a l’hora de fixar-nos objectius. T’apuntes al repte?