05 maig Prevenir, afrontar i gestionar eficaçment els riscos psicosocials derivats del Coronavirus
Arturo Argelaguer (2020)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
Vivim uns moments d’extrema complexitat, provocats per la ràpida expansió del Covid Sars2 (Covid 19), una malaltia infecciosa que està provocant desajustos sanitaris, socials i econòmics a nivell mundial.
La persones, tant a nivell personal, familiar i laboral, com a les empreses, petites, mitjanes i grans, hem de fer una gestió dels nostres recursos difícilment imaginable fa només unes setmanes.
Tots plegats, cadascú en el seu terreny, hem d’aprendre a reaccionar de forma ràpida, acceptant i afrontant la situació que ens està tocant viure i prendre noves decisions que ens permetin ser el més resolutius possible.
El confinament social i laboral a què estem sotmesos tots està generant un enorme desconcert i incertesa entre les persones, que deixen de tenir el “control” d’una part de les seves vides, i que poc a poc provoca l’aparició de la por,
La por no deixa de ser una emoció que es genera arran de les preocupacions que el nostre cervell, mitjançant els pensaments negatius, manté latent i de forma constant.
És molt important que sapiguem gestionar aquesta emoció, dia a dia i a cada moment, afrontant i combatent les nostres pors, adaptant-nos, aprenent i creixent com a persones, com a família, com a treballadors i com a empreses.
Si bé el top-top de la informació actual gira entorn del coronavirus i les seves derivades sanitàries, el nostre principal objectiu és centrar-nos en poder aportar la millor informació possible referent a prevenció i gestió dels riscos psicosocials, tant a nivell personal i familiar com també a nivell laboral i professional.
Si bé és cert que la principal preocupació mundial d’alguns col·lectius professionals, a hores d’ara, se centra en diferents àmbits (salvar vides de les persones, control de l’expansió del virus, recerca de vacunes, …), no deixa de ser imprescindible que altres professionals ens ocupem d’ajudar a les persones que, sense estar infectades amb el virus, sí estan vivint amb por l’actual crisi sanitària, social i econòmica, que afecta a gran part de la població mundial.
Davant fets traumàtics que puguin donar-se en qualsevol moment, sempre trobem persones i col·lectius disposats a ajudar i donar suport a les persones afectades, que pateixen sofriments, en major o menor mesura.
En el marc de la nostra societat actual, tots estem exposats a haver d’afrontar situacions estressants extremes, les quals són uns factors de risc evidents i que comporten problemes psicosocials i de salut.
En aquesta guia es pretén aportar algunes eines i materials bàsics perquè puguin ser utilitzats per les persones, totes, ja sigui a casa, en família i fins i tot a la feina.
No pretén ser una guia que aparqui o que vulgui suplir els consells psicosocials exposats pels col·lectius sanitaris i de salut, sinó tot el contrari, pretén ser una eina més, que pugui utilitzar-se de forma pràctica davant d’aquestes adversitats.
Quins són els principals factors de risc psicològics i socials?
Definim aquests factors de risc com aquelles característiques o qualitats d’una persona o comunitat que té una major probabilitat de patir danys en la seva salut.
Són malalties o lesions que poden causar danys psíquics, emocionals i de la conducta i que, a més, poden derivar en problemes de salut física i mental.
Aquests problemes de salut tenen efectes negatius importants a diferents nivells, ja siguin personals o professionals, i repercuteixen directament en el funcionament de les pròpies famílies, les organitzacions i de la societat en general:
– Desgast, mes irritabilitat, esgotament, desànim, ansietat, depressió…
– Aïllament, introversió social…
– Una mala concentració, presa de decisions errònies, dificultat en l’aprenentatge, disminució del rendiment…
– Adopció d’hàbits poc saludables, conflictes, agressivitat, violència…
– Increment de lesions i accidents…
Com ens afecta una situació de crisis?
Si bé és cert que les persones tenim uns determinats recursos i capacitats per a afrontar els reptes i complexitats que la vida ens depara, també ens trobem amb moltes persones que poden sentir-se aclaparades, confoses i insegures davant determinats esdeveniments, i necessitar ajudes addicionals per gestionar determinades emocions negatives.
Les reaccions, lleus moderades o greus que podem experimentar les persones en alguns moments de la nostra vida dependrà de molts factors, entre ells:
Naturalesa i gravetat de l’esdeveniment
La pròpia experiència davant situacions similars en el passat
El suport de la nostra xarxa social
La salut física i mental del moment
La cultura, les tradicions, l’edat…
Durant aquests dies i setmanes de confinament que estem vivint, en aquests moments en que el nostre paper habitual, (a casa, amb la família o els amics, en els nostres treballs ..) ha sofert canvis importants, gairebé de la nit al dia, i anem a sentir uns alts i baixos emocionals i de sensacions oposades molt importants. No heu d’estar preocupats per això, ja que totes elles són unes vivències que passarem la majoria de les persones en major o menor mesura.
El desgast que anirem notant, a mesura que vagin passant els dies, serà molt gran, i per això serà imprescindible de poder recórrer a tots els recursos emocionals possibles per aguantar, suportar i sortir de la situació en què estem tots.
Com a professionals de la salut, i en el nostre cas de la salut mental, volem aportar el nostre granet de sorra per ajudar a altres persones i professionals de qualsevol àmbit, encara que molt especialment als qui estan treballant en les anomenades “activitats essencials” (uns autèntics herois i heroïnes anònims/es), per afrontar i gestionar el malestar psicològic (pors, ansietats i estrès) de la millor manera possible i seguir avançant en el dia a dia.
Quines son las emocions més habituals que podem anar experimentant durant aquests dies?
Tots nosaltres experimentarem moltes emocions, totes elles en grau elevats i, en algun moment, estarà molt present la sensació de por, a causa de l’elevat nivell d’incertesa què ens enfrontem.
La por, en general, és una emoció de el tot necessària en les nostres vides, ja que ens ajuda a prevenir moltes situacions i alguns comportaments de risc.
Per això és del tot necessari oferir eines que ens permetin fer front i poder controlar aquestes emocions negatives amb la major naturalitat possible.
Com identificar els símptomes de l’estrès?
Cognitius
Pèrdua de memòria
Dificultat per concentrar-se
Pensaments ansiosos i accelerats
Preocupacions constants
Pèrdua de interès
Pendents només de lo negatiu
Emocionals
Canvis de l’humor
Agitació i irritabilitat
Incapacitat per relaxar-se
Frustració i desesperança
Baixa autoestima
Soledat i aïllament
Abatiment i infelicitat gral.
Pors i pànic
Desordres alimentaris
Dormir poc o en excés
Nerviosisme i allunyament social
Eludir les responsabilitats
Conductuals
Increment del consum de tabac, cafè,
drogues o alcohol
Incremento de los hàbits nerviosos
(mossegar- les ungles, moviment de
mans i peus repetitius…)
Físics
Mals de cap
Diarrea o restrenyiment
Nàusees i marejos
Palpitacions ràpides i dolors al pit
Pèrdua/disminució del desig sexual
Boca seca
Tensió muscular
Problemes visuals i/o respiratoris
Falta o excés d’energia / son
Desordres menstruals
Com gestionar situacions d’estrès tant a casa com a l’entorn laboral
Encara que tots tenim persones al nostre voltant que ens diuen “va … això no és tan greu”, o “a mi no m’afecta per res aquesta situació”, … En el fons a tots ens preocupa en menor o major grau.
El primer que cal fer, per a afrontar, gestionar i combatre aquesta situació tan angoixant de la por és reconèixer-ho, ja que ens permetrà expressar i compartir el que sentim amb el nostre entorn, personal o laboral, alleujant les pròpies tensions i generant alternatives a un pensament únic i estancat que puguem tenir al respecte del que ens preocupa.
Igual de confús pot ser un excés d’informació com no voler saber res del que està succeint.
És molt important de saber gestionar les fonts d’on ens informem. Les nostres xarxes socials i el correu electrònic estarà “tirant fum” de la quantitat d’informació que ens arriba. Per això és molt important quedar-nos només amb les fonts adequades que sí puguem contrastar, i anar eliminant la resta per tal de no incrementar la nostra sensació d’incertesa ni afegir altres preocupacions.
Una altra de les idees imprescindibles durant aquests dies és el fet d’anar establint unes rutines diàries de treball, exercici i oci, mínimes si es vol, però rutines a la fi i al el cap. Això ens ajudarà a mantenir cert control del dia a dia, així com el nostre cap ocupada i allunyada d’un altre tipus de preocupacions que, de fet, ni podem gestionar ni, per descomptat, solucionar.
L’activació de les xarxes socials i el increment de la comunicació familiar i amb les amistats és essencial per ajudar a reduir les sensacions d’aïllament, d’estrès i de les possibles situacions de pànic .
Com podem millorar notablement la nostra intel·ligència emocional?
Encara que costi de creure, la majoria de les persones tenim un grau elevat d’intel·ligència emocional, tot i que aquesta queda en segon pla a causa d’alguns mals hàbits que s’interposen entre les persones i la seva bona salut emocional.
La base d’aquesta millora resideix en renunciar a determinats mals hàbits. Per aprendre a ser hàbils a nivell emocional no hem de pensar en allò que hauríem d’aprendre de més, si no tot el contrari, ja que del que es tracta és de fer menys, de deixar de fer !!
Identificar alguns d’aquests mals hàbits i renunciar-hi ens ha de permetre millorar la nostra intel·ligència emocional i viure una vida molt millor:
No criticar els altres
La crítica a l’altre sol ser un mecanisme de defensa per alleujar les nostres pròpies inseguretats. Si bé la crítica constructiva és una habilitat vital per mantenir la nostra pròpia objectivitat i ajudar a millorar l’entorn, un excés d’aquesta vaig poder cegar-nos i estrènyer la nostra pròpia ment.
No preocupar-nos pel futur
Una preocupació excessiva pel futur és una forma de negar la pròpia incertesa del que pugui passar.
Hi ha una gran diferència entre prendre mesures raonables per mantenir un ordre i reduir aquesta incertesa futura, i enganyar-se a si mateix mantenint una falsa il·lusió d’estar permanentment pensant en reduir els problemes pròxims o en concentrar-se en una exhaustiva planificació per allò que pugui passar.
Aquest excés de futur no redueix el dolor, sinó que buida les nostres forces i erosiona les nostres capacitats reals.
No hem d’estar rumiant permanentment en el passat.
Aquesta és una pràctica equivocada, ja que l’intent de mantenir sempre el control sobre errors i mancances de el passat no fa més que aprofundir en aquests errors, distreure’ns de el present i augmentar la nostra sensació d’impotència, ja que la crua realitat és que no podem canviar el passat.
És imprescindible acceptar aquests errors comesos, centrar-nos en el nostre dia a dia i seguir endavant amb les nostres vides.
No mantenir unes expectatives poc realistes.
Aquest intent inútil de control sobre un mateix o sobre les altres persones només aconsegueix que malgastem el nostre temps, elaborant teories i històries sobre les nostres expectatives en relació al que uns i altres haurien/em de fer, i que mai solen complir-se, per la qual cosa aprofundeixen en la nostra frustració i van incrementant la nostra decepció respecte a un mateix i cap als altres.
És molt important d’aprendre a acceptar el propi present, deixar de somiar desperts sobre els “possibles” èxits futurs, aparcar els ressentiments cap al comportament dels altres, centrar-nos en la nostra realitat en lloc de viure immers en l’hauria/ien.
L’esperança és necessària i, per contra, les expectatives excessives, pròpies o alienes, són una gran font de desesperació.