fbpx
Com actuar davant l’estrès
528
post-template-default,single,single-post,postid-528,single-format-standard,bridge-core-2.2.1,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-20.8,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

Com actuar davant l’estrès

Arturo Argelaguer (2014)

Psicología clínica, social i de les organitzacions

 

Quan les persones estem davant de situacions personals, professionals o familiars que ens generen malestar, i no som capaces de resoldre-les en un període de temps relativament ràpid, aleshores comença a sorgir una sensació de malestar intern, l’estrès, que pot acabar traduint-se en problemes físics i emocionals reals.

Hi ha situacions quotidianes que massa vegades ens costa resoldre, anem deixant que passi el temps sense afrontar-les i, tot d’una, comencem a notar certes tensions, inquietuds i malestar que acaben afectant el dia a dia, causant un important deteriorament de la nostra qualitat de vida. Aquesta manca d’adaptació a una situació estressant, acaba conduint-nos a les malalties amb més afectació social dels nostres temps, l’ansietat i la depressió.

Les persones responem, de forma automàtica, a una possible amenaça del nostre organisme mitjançant una activació biològica i emocional complexa, l’ansietat, que ens permet reaccionar davant d’aquesta percepció estressant.

El problema sorgeix quan aquesta resposta a l’estrès no s’adapta a les nostres perspectives i allarguem la seva resolució en el temps. Comencem a notar certa sensació de malestar, de forma simultània, en diversos àmbits de la nostra vida, que es cronifiquen i ens porten a un camí de difícil sortida:

  • Fisiològic: Comencem a notar problemes d’estómac, panxa o de mals de cap, entre d’altres.
  • Mental: Comencem a tenir pensaments, idees o creences que ens distorsionen la pròpia capacitat de fer front a la situació.
  • Conductual: Evitem afrontar el problema i optem per la fugida.

 

La depressió és aquella “malaltia silenciosa” que afecta totes les edats i estaments socials, que es caracteritza per uns sentiments, mantinguts en el temps, de tristesa, melancolia o culpa; pèrdua d’autoestima, interès i plaer; problemes per menjar i dormir; a més d’una important sensació de cansament i manca de concentració.

El nostre treball com a Psicòlegs és ajudar aquestes persones, a qui els costa adaptar-se i afrontar les diferents situacions estressants, a cercar alternatives vàlides i funcionals que les ajudin a interpretar i resoldre aquestes situacions ambientals i/o personals. L’objectiu final de la nostra tasca no és altre que ajudar a reduir el malestar amb que conviuen aquestes persones, proporcionant-los eines que els permetin adquirir noves experiències d’aprenentatge, tant a nivell cognitiu (modificant patrons de pensament) com de conducta (reducció d’emocions disfuncionals).

Si be és impossible de viure sense estrès, el cert és que hi ha mitjans que ens permeten poder-li fer front i viure el dia a dia amb major serenitat. L’objectiu de la teràpia psicològica no és altre que proporcionar aquestes persones un seguit de recursos que puguin ajudar-los a reconèixer quins són els seus principals estressors, quin és el procés mitjançant el qual es desenvolupa i genera aquest estrès, quins efectes pot tenir sobre elles, tec. Aquest procés d’aprenentatge de les diferents habilitats personals que haurà de desenvolupar, l’ajudaran a afavorir un canvi en la forma com aborda els problemes d’estrès, en com percep les situacions, en com les afronta i quines respostes emocionals li generen aquestes situacions.

Algunes pautes ràpides que us poden ajudar a controlar i prevenir l’estrès són:

  • Dur a terme alguna activitat relaxant
  • Saber diferenciar “allò que pots fer” i “allò que no pots fer”
  • Aprendre a poder expressar allò que sents
  • Ser capaç de dir NO en alguns moments
  • Fer ús de les pròpies xarxes socials, o establir-ne de noves
  • Fomentar activitats per distreure’t i agafar-te les coses amb bon humor
  • Pensar en positiu

 

Un cop s’ha diagnosticat un Trastorn d’Ansietat, l’aliança terapèutica dels professionals de la salut amb els pacients és del tot imprescindible. Aquesta ens permetrà ajudar-lo amb uns resultats molt més eficients. La persona afectada sent que no només hi ha algú que l’entén i el comprèn, si no que a més li proporciona informació adequada i específica sobre el tractament a seguir. L’elecció adequada d’aquest tractament inicial és per dues vies conjuntament, psicofàrmacs i psicoteràpia, que ens permetrà reduir la intensitat i freqüència de l’angoixa, alhora que començar a abordar noves estratègies cognitives i de conducta que se centraran en l’eliminació d’algunes de les interpretacions errònies envers les sensacions físiques i corporals que sorgeixen, de les pors que tant condicionen i de les conductes evitatives que solen desenvolupar-se. L’objectiu del psicòleg, en aquest cas, és entrenar al pacient en el maneig d’aquesta ansietat i ajudar-lo a prevenir les recaigudes.

Hauríem de desterrar, d’una vegada per totes, aquella creença popular sobre el fet que ”quan algú pateix un trastorn depressiu, aquest és per sempre” o que “quan algú cau en una depressió, haurà de medicar-se tota la vida”. Això no és cert!! Ni un procés depressiu és de per vida, ni la medicació és l’únic tractament. De fet, el tractament d’elecció per una depressió lleu és la psicoteràpia, i per una depressió moderada o greu és la combinació de psicofàrmacs i psicoteràpia. En els cassos de depressions infantils el tractament d’elecció inicial no serà mai amb fàrmacs, sinó amb psicoteràpia, tant a nivell individual com familiar.

No ens oblidem, però, del treball personal que ha de dur a terme el propi pacient, ja que si be els professionals proposem alternatives o proporcionem recursos, qui ha d’emprendre un nou camí, amb esforç i dedicació per adaptar-se i resoldre aquesta situació, n’és el mateix afectat.