Afrontant els canvis sobrevinguts a la nostra vida
643
post-template-default,single,single-post,postid-643,single-format-standard,bridge-core-2.2.1,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-20.8,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive
 

Afrontant els canvis sobrevinguts a la nostra vida

Afrontant els canvis sobrevinguts a la nostra vida

Arturo Argelaguer (2020)

Psicología clínica, social i de les organitzacions

 

Els esdeveniments vitals canviants que ens succeeix i la manera com els afrontem, conjuntament amb l’afectivitat negativa que s’hi sol associar, fa que les persones patim un afecte emocional negatiu, vinculat directament amb un increment de l’estrès i una clara sensació de malestar, que afebleix la salut psicològica fins arribar a provocar trastorns mentals.

La quarta part de persones de les persones del nostre país (i de la resta d’Europa) pateixen o patiran algun problema de salut mental al llarg de la seva vida, observant-se ja una desmesurada taxa en la prescripció de psicofàrmacs, una important reducció de la qualitat de vida, un pobre recolzament social i una percepció pròpia clara de mala salut, tant en homes com, especialment, en dones.

Més de la meitat de les persones que pateixen problemes psíquics no tenen cap diagnòstic ni reben tractament mèdic.

Els estats d’ànim poden ser normals, elevats o deprimits. Quan les persones tenim la sensació de pèrdua de control sobre el nostre estat d’ànim, comencem a experimentar un malestar generalitzat que pot acabar en trastorn, un desequilibri en la reacció emocional que no és degut a cap altre problema físic o mental.

Les emocions són experiències breus, intenses i amb unes causes clares, que provoquen en les persones unes tendències d’actuació precises. Els seus efectes no duren més que hores o dies, però la comunicació emocional que tenim amb elles te una clara influència en les nostres vides i relacions socials durant dies i setmanes.

La forma més pràctica de regular els efectes negatius dels canvis estressants en la nostra vida, i molt especialment en l’àmbit laboral i professional, és mitjançant l’ús d’estratègies  a) d’afrontament directe per modificar la situació, i b) d’una regulació emocional pròpia, que li permeti abordar la situació, reorientar l’atenció i generar els canvis cognitius adequats.

L’ús pràctic i funcional d’aquestes formes d’actuació ens permetran valorar racionalment una determinada situació alhora que:

  • Gestionar una resposta adequada de l’experiència viscuda
  • Abordar-ne la seva gestió emocional
  • Optimitzar els recursos propis que disposem
  • Disminuir l’afectivitat negativa associada
  • Adaptar-nos a la nova situació generada

 

Si la persona pot mantenir una funcionalitat adequada del seu grau de control, davant la situació o esdeveniment estressant, podrà fer ús d’estratègies d’actuació concises que li permetran aplicar un estil d’afrontament actiu/passiu específic davant d’aquesta situació i minimitzar el desgast emocional, fins al punt de prevenir l’aparició de trastorns emocionals futurs.

L’afrontament directe en la modificació d’una situació controlable i canviable, permet planificar i dur a terme la resolució del problema de forma efectiva. Si per contra concentrem els esforços en voler canviar una situació impossible de modificar, reforçar l’afectivitat negativa, o som incapaços de dur a la pràctica aquesta planificació, utilitzem l’estratègia que utilitzem, ens serà del tot ineficaç, generant un enorme desgast personal.

Cercar recolzament social i emocional, en l’entorn personal i laboral, ajuda a incrementar el benestar i l’afectivitat positiva i serveix per disminuir els nivells d’estrès. Per contra, l’aïllament, l’evitació social, l’abandonament de les activitats i el fet d’amagar els propis sentiments provoquen en la persona un increment negatiu i disfuncional de l’estat d’ànim.

L’acceptació no fatalista d’una situació estressant impossible de controlar o modificar, fer una re-avaluació positiva de la mateixa, aplicar estratègies de distracció absorbent i focalitzar l’atenció en estímuls neutres o positius, desvinculats totalment del fet incontrolable, ens permet millorar el rendiment i l’estat afectiu, alhora que adaptar-nos més ràpidament a la nova situació. Per contra, si focalitzem el nostre pensament més negatiu de forma repetitiva i passiva (ruminació), ens impedirà un òptim rendiment, ens bloquejarà la capacitat cognitiva i ens portarà de ple a un increment del malestar.

Hem de ser pro actius en fer una re avaluació racional i afectiva més positiva, intentant canviar el propi punt de vista de la situació estressant o irresoluble amb la clara intenció de a) fer-ne una mirada més positiva, b) agafar distància de la situació en si, que ens permeti comprendre-la des de diferents punts de vista i relativitzar el problema, c) emfatitzar els aspectes més positius de la pròpia reacció i de la dels altres, cara a assolir noves oportunitats, cercar un major creixement personal o espiritual… Si contràriament ens dediquem a refermar pensaments negatius, a ser catastrofistes o a mantenir pensaments desideratius (creure que una situació negativa acabarà sent positiva de forma “màgica”), no fem més que alimentar el propi malestar i encaminar-nos cap a un procés depressiu.

Mirem de no entrar en el marc de les comparacions socials, i si ho fem aprenem a fer-ho de forma racional i no només emocionalment. Quan ens comparem amb els “qui creiem” que es troben en pitjor situació, la nostra afectivitat pot millorar relativament, i en cas que ho fem amb “qui creiem” que la seva situació és millor que la nostra, hem d’aprendre a fer-ho des de la motivació, centrant-nos en les possibilitats d’aprenentatge i millora dels propis recursos i  habilitats.

La regulació fisiològica és una altre de les tasques imprescindibles per millorar el nostre rendiment i l’afectivitat positiva. Hem d’encabir regularment a la nostra agenda estones per fer esport i estones en que apliquem tècniques de relaxació. Una bona gestió fisiològica ens mantindrà en un millor estat de forma i benestar, tant físic com psíquic.

Hem de ser conscients de la necessitat d’anar-nos provocant reaccions i respostes alternatives a la tristesa i l’enfado. Aprendre a fer servir l’humor per desdramatitzar i ser capaç de riure’s d’un mateix davant les situacions adverses, ens ajudarà a contrarestar les emocions negatives i ens permetrà viure millor, amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Cal regular l’expressió dels nostres pensaments, sentiments i emocions. Hem de ser capaços d’expressar-nos amb franquesa, però sense ser coercitius ni manipuladors envers dels altres. Aquesta forma més serena d’expressar-nos ens permetrà millorar la nostra afectivitat, gaudirem de més recolzament social i l’entorn serà capaç d’entendre millor els nostres estats d’ànim en determinats moments. Això ens ajudarà a incrementar la nostra sensació de benestar emocional. Si per contra suprimim la nostra expressivitat emocional o ens dediquem a manifestar les nostres emocions negatives davant o en contra de qui considerem responsables d’allò que ens ha passat, encara que momentàniament tinguem una “sensació” de desassossec i de cert control, en realitat no fem més que incrementar el nostre malestar i refermar la nostra incapacitat d’adaptació a mig i llarg termini.

Treballar habitualment les emocions i l’estat d’ànim de forma positiva ens permet reforçar la capacitat de creure en un mateix i en els propis recursos, afrontar millor les situacions adverses, incrementar la sensació de control i posar en pràctica més i millors estratègies personals alhora d’afrontar-les.

En definitiva, …VIURE UNA VIDA PLENA!!