fbpx
La gestió de l’ús de les pantalles en els adolescent durant el confinament
635
post-template-default,single,single-post,postid-635,single-format-standard,bridge-core-2.2.1,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-20.8,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive
 

La gestió de l’ús de les pantalles en els adolescent durant el confinament

La gestió de l’ús de les pantalles en els adolescent durant el confinament

Arturo Argelaguer (2020)

Psicología clínica, social i de les organitzacions

 

Aquestes setmanes de confinament hem observat com els nostres adolescents estan passant més temps davant de les pantalles del que havia vingut sent habitual fins ara.

Davant la situació de confinament que hem estat obligats a viure, ha estat una fórmula més per tenir-los distrets durant aquests dies, que s’han fet tant llargs dins de casa.

La tecnologia és una eina que forma part de la nostra vida i hi hem de conviure constantment, ja sigui a l’escola, a les feines o amb els amics.

El problema sorgeix quan aquesta activitat va eixamplant l’horari i s’acaba convertint en la principal (o única) en la qual l’adolescent “s’ho passa bé” i inverteix molt de temps en ella. Aleshores correm el perill d’obrir la porta a patir dependència/addicció.

Aleshores salten totes les alarmes als pares i apareix la por al què pot passar o al que pot generar aquest hàbit en els nostres fills.

 

Com podem reconèixer una addicció

Una forma senzilla d’adonar-nos que alguna cosa està passant, i que afecta el dia a dia dels nostres fills, és observant si aquesta “nova” activitat a la que hi dediquen més temps del que ens sembla habitual, afecta algunes conductes com: modificar els horaris de son, l’abandonament de determinades responsabilitats, canvis en els patrons alimentaris, de les relacions amb els altres, i sobretot la irritabilitat de l’adolescent quan no està davant de la pantalla…

Aquesta darrera és la clau per saber si estem davant d’una addicció o no, doncs la mancança de l’estímul (pantalla) fa que aparegui i s’incrementi exponencialment la crispació. Una crispació que ve generada per l’ansietat que pateixen quan no estan davant la pantalla, jugant, enviant missatges, etc., i que fa que quan estan davant la pantalla “se sentin millor” (aquesta és una falsa sensació).

Un cop detectat aquest patró de conducta, estaria bé que es podés esbrinar el perquè de la importància d’aquest joc, d’aquesta connexió permanent, i sobretot si el que fa és suplir alguna que altre mancança emocional, sobretot respecte del grup d’amics de referència.

 

Algunes eines per gestionar l’ús indiscriminat d’hores davant una pantalla, amb altres accions i hàbits més saludables

No és moment d’alterar-se ni d’enfrontar-se a l’adolescent quan l’observem davant les pantalles o jugant, sinó tot el contrari, hem de ser flexibles. És important parlar-ho amb ell (que generalment negarà aquesta conducta de dependència/addicció) i de proposar-li combinar aquest espai de temps que hi dedica amb altres activitats. Algunes recomanacions serien:

  • Establir uns horaris que li permetin diversificar el conjunt d’activitats que porta a terme durant el dia, especialment amb tasques que no tinguin res a veure amb l’ús dels jocs online.
  • Preservar horaris de dormir i evitar una inversió en el cicle de la son.
  • Proposar-li un seguit de tasques alternatives a fer durant el dia. Ja sigui anar a fer compres, a fer alguna mena d’activitat esportiva (fins i tot dins de casa), ajudar en algunes de les tasques de la casa.
  • No deixar de banda les seves responsabilitats com a estudiant, i dedicar estones del dia a fer deures, a repassar matèries i assignatures, a llegir,…
  • Ha de mantenir unes rutines diàries (dutxar-se, vestir-se, fer el llit,…) ja que això l’ajudarà a entendre que no estem en època de vacances, sinó davant d’una situació excepcional que TOTS l’hem de gestionar de la forma més adequada possible.
  • En aquesta organització del dia a dia també s’hi pot establir moments de descans i de convivència familiar, amb estones en família, fent algunes activitats que li agradin (diferents a la connexió online) o que el motivessin abans de l’actual situació.
  • Ara que ja es permet sortir estonetes al carrer, aprofitar per sortir a caminar o a fer alguna activitat esportiva a l’aire lliure.