El risc de les conductes de risc en l’adolescència

Arturo Argelaguer (2023)

Psicologia clínica, social i de les organitzacions

Tot i que l’adolescència és un tema relativament recent d’investigació, el cert és que en les darreres dècades s’ha assolit un grau de coneixement important sobre determinades conductes i comportaments “no saludables” dels nostres joves i adolescents de les nomenades societats desenvolupades i occidentals.

En poquíssim espai de temps s’ha passat de la mera observació d’unes conductes de risc (CR) en determinats sectors/grups de la nostra societat, a una constatació científica que aquestes són conductes “normo adaptades” i socialment arraigades a amples sectors socioeconòmics de la nostra civilització.

Aquestes conductes de risc, sempre a cavall entre els límits de la normalitat i la patologia, solen practicar-se majoritàriament en grups i de forma exponencial, és a dir, que l’aparició d’alguna d’aquestes conductes de risc facilita l’aparició d’altres conductes no saludables en la mateixa persona i alhora en els seus grups d’interacció social.

S’ha comprovat que hi ha una explicació neurofisiològica i evolutiva associada a aquestes edats, alhora que s’observen unes característiques temperamentals i de personalitat específiques en els joves i adolescents que practiquen, de forma reiterada, aquestes conductes de risc altament normativitzades i en les que es prioritza la influència de determinats coetanis, mitjans de comunicació i persones amb elevats recursos econòmics, com a principals agents educadors actuals, en detriment dels, físicament, més propers com poden ser l’entorn familiar i educatiu.

S’ha comprovat que alguns dels factors clau que formen part intrínseca dels nostres adolescents amb més tendència a desenvolupar conductes de risc reiterades són la impulsivitat, un baix CI, escassos assoliments escolars i una disciplina paterna erràtica o punitiva…

Paral·lelament algunes d’aquestes conductes gens saludables venen condicionades per una gran insatisfacció corporal dels adolescents, les quals generen un elevat risc d’actituds i sentiments arriscats en l’àmbit alimentari; altres conductes estan més directament relacionades amb insatisfaccions emocionals i frustracions generalitzades, que acaben derivant en consums desmesurats d’alcohol, cànnabis i altres drogues més dures, com les sintètiques o la cocaïna; ens trobem també amb la cerca de noves sensacions sexuals, molt relacionades amb el consum pornogràfic altament estès i que comporten conductes sexuals d’altíssim risc; i per últim, tot i que no menys important, s’han observat conductes desordenades, antisocials i vinculades amb la delinqüència, que impacten directament en els adolescents, els seu grup d’iguals i el propi entorn social i familiar.

Aquestes conductes de risc dels nostres adolescents són algunes de les principals causes de morbiditat i mortalitat precoç amb les que ens trobem els professionals de la salut. És altament necessari que tant els pares i familiars, com els entorns educatius o de prevenció de la salut ajudin i orientin activament als adolescents a assolir les fortaleses personals, ambientals i socials que els permetin gaudir d’un adequat desenvolupament psicosocial i d’una bona salut física i mental.