25 març Deixem de donar-li voltes i més voltes
Sempre ens queda aquell dubte, …que ens genera més dubtes, …i que fa que la nostra vida només giri a l’entorn de més i més dubtes.
D’aquesta tendència a centrar l’atenció, de forma persistent, en pensaments intrusius que no ens permeten arribar a cap mena de solució, els psicòlegs en diem rumiació, la gent del carrer parla de no parar de donar voltes a lo mateix, i la psiquiatria pot acabar determinant aquest fet com un trastorn mental.
Li diguem com li diguem, la realitat és que no deixa de ser un mecanisme d’afrontament d’alguna situació que al nostre cap percebem com irracionalment amenaçadora, estant especialment centrada en les emocions, i en la que focalitzem la nostra atenció, de forma repetitiva i generalment passiva, en aquells aspectes vitals més difícils i negatius, que acaba comportant-nos malestar i ansietats innecessàries, fins al punt que ens poden acabar bloquejant.
Aquest és un fenomen que sol aparèixer com a resultat d’experiències estressants, que percebem com a dolentes o injustes, i davant les quals ens trobem bloquejats i incapaços d’actuar, sense que puguem processar aquesta emoció ni resoldre la situació. És més donat a aparèixer en situacions estressants, en persones amb baixa autoestima o bé en persones amb un alt nivell d’exigència i autocrítica.
La paradoxa del cas és que en un percentatge altíssim, la gran majoria d’aquestes preocupacions mai arriben a passar!! Si bé ja haurem perdut una immensa quantitat de temps capficant-nos-hi, i que ja no recuperarem mai.
Identificar aquest fenomen no és gens difícil, doncs solen ser dubtes i preocupacions per alguna situació futura, de la que no tenim totes les respostes, i que el nostre pensament ho deriva cap a l’escenari més dolent i terrorífic, generant-nos una gran ansietat, tornant-nos més pessimistes, costant-nos de dormir o veure’ns incapaços de prendre noves decisions.
Aquesta manca de control genera unes incerteses amb les que hem d’aprendre a viure-hi de la forma més natural possible, acceptant que els resultats de les nostres decisions poden ser variables i que, en la majoria d’ocasions, haurem de seguir prenent noves decisions per avançar cap als nostres objectius.
Estadísticament està demostrat que més del 90% de les persones hem tingut pensaments intrusius en els darrers mesos de la nostra vida. Aquest és un fet natural en les persones, si bé el com s’afronten i la importància que els hi donem és el que marcarà una gestió adequada o malaltissa d’aquests pensaments
Algunes de les claus per relativitzar i afrontar les nostres preocupacions, desempallegant-nos definitivament d’aquests bucles mentals incapacitants en els que a vegades ens trobem, poden ser:
- Gestionar la variabilitat dels resultats vs Necessitat de controlar la situació
- Afrontar noves oportunitats vs Rumiar sobre les incerteses
- Prendre de noves decisions vs Bloqueig per l’errada comesa
- Focalitzar-nos en l’objectiu a assolir vs Generar-nos més i més obligacions
També hi ha tècniques i estratègies que ens permetran gestionar-los de forma eficient i que es poden aprendre amb un adequat treball psicològic, com la consciència plena de la teràpia metacognitiva, la redirecció atencional conscient, el diàleg socràtic, la relaxació…
Prendre consciència del què ens està passant en determinats moments, ser proactius i millorar els nostres hàbits físics i alimentaris són accions senzilles de dur a terme i que comporten un millor benestar emocional que poden marcar la diferència entre trobar-nos bé o patir.