16 des. Com afrontar l’estrès i les emocions
Molt s’ha escrit sobre com controlar l’estrès, l’ansietat o les emocions, especialment d’ençà uns anys cap aquí, per professionals de la salut mental, per institucions públiques i privades, i fins i tot per aquells qui es fan dir terapeutes de la salut, encara que no tinguin cap títol sanitari amb el que exercir legalment.
La majoria d’ells parlen i proposen eines i mètodes que, asseguren, podràs “controlar” l’estrès, l’ansietat o les emocions negatives… No hi estic gens d’acord!!
Gairebé totes les persones que han patit atacs d’ansietat o bé que necessiten tenir-ho tot controlat seguiran convivint amb el malestar en major o menor grau al llarg de la seva vida. Això s’ha d’interioritzar i saber afrontar per que no causi patiments insuportables i s’acabi amb un diagnòstic de Trastorn de la Salut Mental.
Si l’afirmació que acabo de fer és tant rotunda com sembla, aleshores què s’hi pot fer? Doncs molt i amb una eficiència prou important com per poder viure amb total naturalitat.
Els professionals no podem donar falses esperances a les persones, ja que aleshores les seves expectatives d’eliminació del problema es veuran frustrades, de tal manera que acabaran patint encara més.
Tots hauríem d’aprendre a canviar certes paraules del nostre vocabulari habitual per altres que siguin menys impositives i més realistes. La pròpia paraula “control” s’hauria de substituir per la paraula “GESTIO”, la qual genera molts menys efectes nocius i ens permetrà acceptar i afrontar les situacions i esdeveniments diaris que ens toqui de viure, permetent-nos el luxe de reconèixer-les, decidir si els hi donem més o menys importància, i gestionar-ho com i quan creguem convenient, sense fer-nos ho personal.
Amb això us proposo deixar de creure que aquesta o aquella situació es dona per cadascú de nosaltres en particular, havent d’aprendre a relativitzar-la, a reconèixer que l’altre m’ho està dient a mi per què m’ha agafat, casualment, allà en aquell moment, i que realment és ell qui necessita desfogar-se o recriminar-se qualsevol cosa.
Parlo d’aprendre per què ho podem fer!! Tenim la capacitat de relativitzar i donar a cadascú la responsabilitat que li pertoca sense haver de ser nosaltres mateixos qui ens exigim d’assumir tota la culpa del què passa al nostre entorn. Això ens permetrà agafar-nos la major part dels successos que ens envolten amb certa tranquil·litat, podent escoltant allò que ens acaben de dir, però decidint nosaltres mateixos com reaccionar i quina decisió voldrem prendre, que ens permeti afrontar qualsevol situació en què ens trobem, de forma serena i tranquil·la, amb molta menys pressió personal, intentant resoldre-la amb una major eficàcia i sense crear-nos cap obligació que ens pugui d’afectar, fins al punt que ens faci emmalaltir.
Les persones no tenim per què resoldre o assumir situacions per les quals no ens han format prèviament, ni tenim l’obligació de saber de tot o de resoldre tot allò que ens envolta.
És per això que ens cal aprendre a utilitzar pautes i eines, relativament senzilles, per afrontar i gestionar l‘estrès i les emocions del dia a dia, sense haver de caure en bucles de pensaments negatius on ens culpabilitzem de tot allò que passa al nostre voltant, i que realment ni ens toca ni ens cal resoldre.