28 abr. Afrontant l’estrès post-vacacional

Arturo Argelaguer (2016)

Psicología clínica, social i de les organitzacions

L’anomenat estrès post-vacacional no és més que un procés de readaptació fisiològica, emocional i d’hàbits de conducta que permet a les persones afrontar novament les obligacions i responsabilitats (socials, professionals i familiars) que suposa un retorn a la rutina del nostre dia a dia habitual, després d’un espai de temps més relaxat i de cert “descontrol”.

Aquesta denominació no és un terme científic, sinó que ha anat sorgint de l’àmbit més popular, especialment utilitzat per la premsa i els mitjans de comunicació a finals d’agost i primers de setembre. Bona prova d’aquesta afirmació és la varietat de noms amb que s’anomena el nostre funcionament psicosocial en aquesta època de l’any: Síndrome post-vacacional, Depressió post-vacacional, Estrès post-vacacional,… Aquests tipus de nominacions no són més que un clar reflex de la moderna societat d’avui dia, que ve determinada per l’estil de vida que s’està imposant i marcada per un sistema classificatori capaç d’encotillar-ho gairebé tot, …fins i tot a les persones.

L’estrès no deixa de ser un procés normal en els éssers vius, persones incloses, ja que hem d’adaptar-nos a les demandes ambientals (família, feina, escoles, economia, relacions socials, …) de cada moment. És per això que, sortosament, ens trobem amb molta gent que tolera acceptablement el retorn a la rutina de la vida activa, assumint que aquest procés no és més que una situació transitòria i del tot natural.

Si bé també és cert que hi ha un percentatge de persones que, per diferents raons, els costa més de rendir en aquest retorn a la feina, poden estar menys motivats del que seria habitual en ells/es, o que fins i tot l’interès i la concentració que mostren en les respectives activitats pot haver disminuït, provocant-los un estat d’ànim més baix i l’aparició més ràpida del cansament, físic i/o mental. Aquestes persones pateixen un malestar prou important com per que els repercuteixi negativament en la qualitat de la seva vida diària.

El benestar suposa per a les persones una capacitat de conscienciació i d’afrontament de les tensions normals del dia a dia, podent treballar de forma productiva i fructífera, contribuint positivament a la pròpia comunitat (OMS). Aquesta capacitat d’adaptació positiva, que tenim la majoria de les persones, ens permet posar en marxa un seguit de mecanismes cognitius i conductuals que ens ajuden a fer front a la demanda o situació estressant inicial, que en el cas que ens ocupa seria el retorn a la vida activa, després d’un període de repòs.

El problema sorgeix quan la intensitat de la demanda social i ambiental es fa molt gran o es manté constant en un espai relativament llarg de temps sense que en cap moment li sapiguem donar una resposta adequada o siguem capaços de poder posar en marxa els mecanismes adequats de resolució. Això fa que els recursos propis i les reaccions adaptatives naturals comencin a esgotar-se i es vagi notant aquella típica sensació de cansament cognitiu i conductual generalitzat en molts dels àmbits del nostre dia a dia. És aleshores quan podem considerar aquest estrès perllongat com un fracàs adaptatiu davant d’una determinada situació, la qual cosa acaba provocant un excés d’activació orgànica i una gran ressonància emocional, que es tradueix en reaccions diverses en cada un de nosaltres i provoca l’aparició de símptomes molestos:

1.- Físics i de la conducta:

Alteracions en el ritme de la respiració

Variacions de la temperatura corporal

Increment de les pulsacions i ritme cardíac

Insomni, mal de cap, dolor muscular, mal d’estómac

Dificultat en la concentració, aïllament, disminució del rendiment…

2.- Cognitius i emocionals:

Acceleració del pensament, tristesa, irritabilitat

Angoixa, malestar emocional, apatia…

A nivell estadístic s’ha comprovat que les dones solen patir aquests símptomes en major intensitat i quantitat que els homes. Molt probablement aquests s’hagin vist incrementats pels canvis sòcio-econòmics que estem vivint en els darrers anys, on les dones han assumit uns rols que els comporta una major càrrega global i una exigència personal, per a elles: Família (casa, fills, escola,…), parella, àmbit professional, entorn social,…

És important aclarir que, tot i que aquests símptomes són significatius per determinades persones, difícilment ens trobem davant del que clínicament es coneix com un trastorn o malaltia en l’àmbit de la salut, doncs per poder establir i diagnosticar un Trastorn adaptatiu post-vacacional, d’acord als paràmetres internacionalment establerts i reconeguts, s’haurien de desenvolupar símptomes emocionals o de comportament, clínicament significatius, durant els tres mesos posteriors al retorn de les vacances (APA), el qual seria indicatiu d’un posterior Trastorn depressiu o d’ansietat.

Com podem evitar-ho? És tant senzill com gestionant-ho.

És del tot impensable que les persones podem viure el nostre dia a dia sense cap mena d’estrès, però també és important saber-hi fer front i gestionar aquests estressors de forma serena i fer ús dels recursos que tots tenim al nostre abast. La manera més senzilla i pràctica d’evitar allargar aquests símptomes en el temps és sent realistes i positius en el nostre tarannà diari, en definitiva fent ús del sentit comú:

• Descansant i dormint les hores necessàries
• Gestionant el nostre dia a dia
• Fent activitat física
• Llegir algun llibre
• Organitzant les tasques per prioritats, i aprendre a dosificar les urgències
• Gaudint de la nostra vida social i familiar
• Deixar de pensar exclusivament en els problemes
• Corregint conductes negatives pròpies o de les persones del nostre entorn
• Aprendre, novament, a utilitzar el mot “NO”
• Mantenir una adequada alimentació
• Ocupant-nos en comptes de preocupar-nos

En el cas que aquesta incapacitat d’afrontament i adaptació de les situacions estressants es vagi perpetuant i encapsulant en el temps, és del tot necessari demanar l’ajut professional d’un psicòleg, el qual us acompanyarà en un procés de cerca de noves eines alternatives que us permetran adquirir nous aprenentatges i resoldre aquestes disfuncions desadaptatives, ja siguin de caire cognitiu (com seria la modificació de determinats patrons de pensament) o de l’estat d’ànim (reduint o eliminant emocions de caire disfuncional).