14 gen. Com gestionar les pors d’un fracàs laboral
Un dels errors més grans que podem fer a la feina és viure amb la por constant a fracassar en alguna de les decisions que prenguem, bàsicament per què cada vegada que assumim una tasca correm el risc que surti bé o malament, millor o pitjor… i hem d’assumir que estadísticament aquestes opcions s’aniran combinant contínuament al llarg de la nostra vida laboral.
A les feines hi ha vegades que, ja sigui per iniciativa pròpia o per “recomanació” del superior, molts treballadors s’impliquen personalment amb l’organització i assumeixen cada vegada més i més responsabilitats, diguem-ne tasques poc promocionables que, si bé són importants per l’empresa, habitualment són poc reconegudes o estan infravalorades, al treballador li suposen assumir molta més feina.
Inicialment aquesta nova tasca és motivadora i engrescadora pel treballador, doncs internament se sent important i reconegut amb la nova faceta laboral que ha de desenvolupar. Si bé amb el pas del temps, generalment amb unes setmanes n’hi ha prou, és fàcil que s’adoni de l’exigència i desgast personal que comporta haver d’assumir aquestes noves responsabilitats, a banda de les de sempre… Ara se li exigeix diligència i resultats en les tasques que ja dominava, però també amb les noves que ha assumit!!
És en aquest moment que, de forma natural, el treballador hauria de fer una valoració racional i objectiva de tota la tasca que està desenvolupant, reconèixer els seus límits, analitzar els pros i contres que li suposa aquest sobre esforç i parlar-ho amb el seu responsable per trobar una nova sortida, favorable als interessos comuns.
Si per contra el treballador no afronta racionalment l’exigència d’aquesta decisió presa, per por al fracàs personal o pel què puguin pensar el seu entorn, pot començar a reinterpretar de forma inadequada la nova situació laboral, des d’una vessant emocional desajustada, amplificant les possibles conseqüències negatives de qualsevol errada que pugui dur a terme i anticipar-se mentalment a uns resultats catastrofistes.
Arribats en aquest punt pot fer-se visible en el treballador aquell fenomen psicològic de la profecia autocomplida, que dictamina que les nostres creences i expectatives poden donar forma a la pròpia realitat d’una persona, és a dir aquell malestar provocat pels pensaments i creences negatives que experimenta internament es manifestaran externament amb canvis d’humor, malestar emocional i disminució en el rendiment laboral.
Algunes formes que te la persona d’evitar l’enquistament d’aquesta nova situació estressant passen per afrontar les conseqüències personals que li està comportant assumir aquestes noves responsabilitats, reformular el pensament negatiu i convertir-lo en aprenentatge mitjançant l’experiència adquirida per tornar a prendre noves decisions que li permetin sobreposar-se a l’esgotament (burnout), l’estrès i el malestar dels darrers temps.
A nivell organitzacional, quan s’observa que hi ha un treballador que ha reduït el seu rendiment o que presenta símptomes de malestar, és important que pugui intervenir-hi de forma pro activa, proporcionant-li l’ajuda necessària per revertir-ne la situació i reconsiderar conjuntament la problemàtica que l’està afectant, aportant nous recursos, més formació explícita de les noves tasques, a més d’establir metes i objectius realistes que puguin assolir-se. Per què impulsar el benestar dels treballadors reverteix automàticament en benefici directe dels resultats empresarials.