04 ag. Cunyats i cosins que en saben de tot. El Síndrome de Dunning-Kruger
Aquests dies d’estiu, amb les vacances i les trobades d’amics i familiars, són d’aquells moments en què apareixen amb més facilitat els cunyats i cosins que tenen opinió de tot el què es cou i, …no t’ho perdis, sempre ho vesteixen de tal manera que, amb la facilitat com s’expressen semblen, fins i tot, competents en tot allò de què parlen.
No obstant, si rasquem una miqueta en l’interior d’aquests personatges, ràpidament ens adonarem que tenen una tendència natural a sobreestimar els seus coneixements i habilitats, si bé en el seu dia a dia són força incompetents, estan desinformats i generen més problemes que solucions en el si de l’entorn social i professional on conviuen.
Aquests individus, incapaços de donar un pas enrere i analitzar-se objectivament, pateixen un biaix metacognitiu, anomenat Efecte o Síndrome de Dunning-Kruger, amb una doble càrrega de conseqüències: són incompetents i alhora són incapaços d’adonar-se de la pròpia incompetència.
Extraure conclusions precipitades, amb dades poc fiables, és una característica pròpia del cervell humà per tal de fer més fàcil la situació, i en això ens hi podem emmirallar tots alguna que altre vegada. La diferència entre patir o no aquest Síndrome rau en la capacitat intrínseca d’adonar-nos d’aquesta disfunció o no i corregir-ho, ampliant els coneixements sobre allò del què vulguem explicar i argumentar adequadament la nostra opinió.
Els cosins i cunyats que tots tenim al nostre entorn, …i més sovint del què seria desitjable, es creuen que saben molt més del què realment coneixen, sobreestimen la pròpia capacitat i es creuen millors que la resta. I per això tenen una tendència natural a l’exageració i l’autoengany, sense qüestionar-se en absolut res del què diuen. Aquests individus gaudeixen d’una alarmant i falsa confiança en si mateixos, tant gran, que fa que, massa sovint, prenguin decisions errònies i facin errades lamentables, tant sols per no semblar que són ineptes o hagin d’avergonyir-se per no prendre decisions davant la resta.
El cert, però, és que en els darrers temps aquest efecte Dunning-Kruger s’ha instal·lat a la nostra societat amb tal força que un individu qualsevol pot acabar descrivint-se com un “expert” en qualsevol modalitat professional o tema de conversa, i no pas per manca de informació, sinó ben al contrari, per excés d’aquesta informació falsa o “errònia” que ens fa creure que en sabem molt del tema i que acabem compartim a les xarxes…
Una mostra d’aquesta epidèmia de cosins i cunyats que estem vivint són les aparicions de polítics amb falsos currículums, de terapeutes sense formació ni coneixements, o xerrameques a les places de les viles que de boqueta ho arreglarien tot però que alhora de la veritat ni tants sols són bons per treballar!!
“La ignorància engendra confiança amb més freqüència que el propi coneixement” Charles Darwin.
Tot i així, evitar l’efecte Dunning-Kruger és més senzill del què a simple vista podria semblar:
- Intentar qüestionar-se tota l’opinió que donem, fent l’autocrítica necessària que ens permeti rectificar i adaptar les nostres opinions, o fins i tot acceptar que no tinguem totes les dades o estar equivocats.
- Informar-se de fonts tècniques i fiables, sense emetre judicis de valor.
- Tenir molt present que quan més dades i coneixements tenim de qualsevol tema, més ens n’adonem de lo ignorants que som davant d’aquest mateix tema.
- Aprendre a acceptar les crítiques constructives com un mètode de retroalimentació per a avançar en una adequada superació personal.
“Quan creguis estar discutir amb un tonto, primer assegura’t de que tu no estigis fent el mateix”