Una persona del meu entorn, en qui hi confio, pensa que puc tenir problemes amb la beguda…, què faig?
334
post-template-default,single,single-post,postid-334,single-format-standard,bridge-core-2.2.1,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-20.8,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

Una persona del meu entorn, en qui hi confio, pensa que puc tenir problemes amb la beguda…, què faig?

Arturo Argelaguer (2015)

Psicología clínica, social i de les organitzacions

 

El més habitual en una persona que abusa de l’alcohol, n’és addicte o està a poques passes de ser-ne, és que algun familiar o amic li faci comentaris o es posi pel mig amb decisions que no acaben d’agradar-li.

Al nostre país el consum (i en massa ocasions l’abús) de l’alcohol és un fet molt arrelat a la societat. No hi ha festa familiar o social on no es destapin ampolles de vi i cava, no hi ha reunió d’amics on falti la cervesa i les barreges, com tampoc hi ha sortida nocturna “guai” si no es consumeixen “cubates” i gin tònics.

Del conjunt de països que nomenem “desenvolupats”, Espanya duplica la taxa mundial en consum d’alcohol [i], el 66,5% de la població espanyola de més de 15 anys ha consumit alguna beguda alcohòlica en el darrer any (el 77,5% dels homes i el 54,3% de dones)[ii], i a Catalunya la prevalença del consum d’alcohol alguna vegada a la vida, en persones de 15 a 64 anys, varia del 80,1% i el 94,8% entre els anys 1997 i 2011[iii].

El 12 de Maig d’aquest 2014 la Organització Mundial de la Salut (OMS) va divulgar un estudi en el que alertava de les greus conseqüències del consum excessiu de l’alcohol[iv]. Aquestes persones, que fan ingestes elevades d’alcohol, són més susceptibles a desenvolupar unes 200 malalties, en especial les persones amb menys recursos. Hi ha una elevada taxa de mortaldat del 7,6% d’homes i un 4% de dones, per malalties relacionades amb l’alcoholisme, tot i que elles són més susceptibles d’emmalaltir per aquest fet.

No és bo deixar-se enganyar pels estudis publicats, on es posen de manifest els efectes beneficiosos d’aquestes begudes a l’organisme, doncs si bé és cert en algunes persones, n’hi ha altres, sobretot les que en depenen física o psicològicament, que pateixen greument les conseqüències d’un emborratxament casual, de l’abús continuat o de l’addicció a l’alcohol.

Inicialment, el consum i abús d’alcohol esporàdic, afavoreix l’estat eufòric de la persona, que se sent més desinhibida i ambientada; però a mesura que avancen les hores apareixen altres símptomes enormement perjudicials: agressivitat, marejos, somnolència, mala visió, alentiment dels reflexes i mala coordinació muscular, manca d’atenció i comprensió, etc.

A mesura que l’organisme de la persona, o el propi pensament de la mateixa, li demana que aquest consum sigui més habitual, entrem en una fase nova, de cronicitat, abús i addicció. És aleshores quan aquesta substància es fa “amo i senyor” de la persona, regint el seu dia a dia i afectant-la de ple en les seves decisions (malestar, insomni, irritabilitat, gel·losia, al·lucinacions i paranoies…), en l’entorn familiar (manca de responsabilitat, etapes de crisi agudes, mals tractes…) i a l’àmbit social (alteracions de l’ordre, delictes, suïcidis…).

L’enorme “estatus social” que te l’alcohol, ja des dels temps de Roma, ha ajudat a destrossar la vida de mils de milers de persones i famílies, que han estat incapaces de reconèixer que patien un problema. Afrontar una situació com aquesta, tot sol, és molt i molt difícil. S’ha demostrat que el més beneficiós és parlar-ne amb alguna persona adulta de confiança, que li doni suport i estigui al costat alhora de cercar ajut professional, per enfrontar-se al problema.

Avui en dia, al nostre centre, disposem de diferents recursos professionals i d’un equip multidisciplinar que poden ajudar les persones que pateixen abús o dependència de substàncies, especialment l’alcohol. Des de l’àmbit psicològic hi ha teràpies que han demostrat la seva validesa en l’afrontament d’aquesta malaltia, ja sigui tant a nivell individual com de grup. A nivell psiquiàtric hi ha medecines que ajuden a pal·liar els efectes de l’abstinència i la deshabituació. Una xarxa social forta, i un entorn familiar que recolzi la persona, ajuden molt alhora d’aconseguir deixar l’alcohol i la resta d’addiccions. Però el més important és la voluntat personal i la ferma decisió de la pròpia persona per voler seguir endavant, voler lluitar contra aquest “ens” tant poderós, i guanyar, de nou, la partida a la vida.

T’hi apuntes???

 

——————————————————————

[i] [i] Valero, Maria. El Mundo. 2014. http://www.elmundo.es/salud/2014/05/12/5370bca922601d52648b4577.html

[ii] Encuesta Nacional de Salud. Espana 2011/12. Serie Informes monograficos no 1. Consumo de alcohol.

Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid 2013. https://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/encuesta2011.htm

[iii] Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) 2011. http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.41e04b39494f1be3ba963bb4b0c0e1a0/?vgnextoid=ba8043efe6085310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ba8043efe6085310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

[iv] Global status report on alcohol and health 2014. OMS. http://www.who.int/substance_abuse/publications/global_alcohol_report/en/#