23 abr. Selecció “natural” de personal i feines. Quan adaptar-se és la clau
Alhora de fer una selecció de personal, en qualsevol tipus de feina, s’ha de seguir un mètode i uns paràmetres tècnics específics per poder escollir al millor candidat possible.
Dels diferents mètodes que s’utilitzen a les empreses de treball temporal o recruiting, el que està més de moda actualment són els processos de selecció de personal per competències, mitjançant els quals no només s’intenta contractar persones bones pel lloc de treball, sinó que siguin talentoses en allò que fan.
Diuen els experts que aquests són processos de selecció a mida, on s’avaluen coneixements, tècniques, habilitats, aptituds i actituds mitjançant les evidències i comportaments associats a cada tipus de competències (bàsiques, tècniques i transversals) que requereix l’empresa per trobar aquell candidat més idoni en cada lloc de treball que vol cobrir; però també que, a la vegada, aquest mètode ofereix grans oportunitats als millors candidats, ja que aquests poden acreditar un segell de qualitat alhora de demostrar les seves capacitats i habilitats professionals.
Les empreses cada vegada afinen més alhora de cercar el treballador idoni per a les seves organitzacions, i això comporta que cada vegada es fili més prim alhora de contractar personal, ja que volen professionals amb talent, especialitzats i compromesos amb els seus objectius i interessos.
No obstant, els treballadors, i especialment els bons professionals, també hi tenen molt a dir davant dels nous llocs de treball als que aspiren. No els serveix qualsevol organització ni es conformen només amb un sou determinat. Busquen entitats en què s’hi trobin còmodes, que les puguin sentir com a pròpies i on estiguin valorats com a professionals, alhora que els permeti gaudir d’una bona qualitat de vida.
Alguns dels articles i estudis actuals que he llegit sobre els mercats laborals pretenen donar visibilitat al què valoren les organitzacions alhora de contractar, i altres posen damunt la taula els objectius que tenen els professionals alhora de decidir-se per una feina o altre. Però hi ha poca literatura que parli sobre el camí que requereix una i altre decisió. Un camí que no és fàcil ni és ràpid, sinó que és l’evolució d’una forma de fer i de ser.
Si fem cas als diccionaris, l’evolució no deixa de ser un procés de canvi que es transmet amb el curs del temps i que comporta transformacions allà on es dona.
Les empreses han d’adaptar contínuament la seva forma de fer si volen mantenir vius els seus productes al mercat, i els treballadors han de saber adaptar-se permanentment a les demandes i necessitats d’aquests mercats tant canviants si volen mantenir el seu estatus. Els uns i les altres requereixen del temps d’aprenentatge necessari per afiançar-se en el present i una gran força de voluntat alhora de prendre decisions constants, per evolucionar i mantenir la seva capacitat de seducció d’aquests mercats tant capritxosos.
Aquella selecció natural de les espècies que proposava C. Darwin a meitats del S. XIX segueix sent totalment vàlida avui dia, arreu d’on mirem, i especialment al món laboral i de les organitzacions on, si no som conscients de la rellevància d’una constant evolució, podem desaparèixer com a ens actiu, quedant relegats a l’ostracisme, dins del propi entorn social.