28 abr. La psicologia, una eina al servei del cuidador familiar

Arturo Argelaguer (2014)

Psicología clínica, social i de les organitzacions

La nostra és una societat en la que es donen importants transformacions a mesura que s’avança en el temps.

A la darrera meitat del segle passat els països de l’Europa occidental han estat  immersos en uns canvis demogràfics tant grans que, a inicis del segle XXI, ens estem trobant amb un “nou ordre demogràfic”.

Les transformacions que s’han produït en el si de les nostres llars, durant aquests quinze anys de la nova centúria, ens ha deixat amb noves maneres d’organitzar la convivència i residència familiars, abastant des d’aquell esquema unívoc i tradicional dels anys 60 i 70 del segle XX, fins a llars monoparentals i/o reconstituïdes, sense oblidar·nos de les residències alternatives, les llars de persones solitàries o les llars sense nucli.

La davallada i el retràs de la fecunditat actuals, conjuntament amb el progressiu augment de l’expectativa de vida, fa que es doni en les llars dels nostres països una elevada coexistència de diferents generacions en un mateix nucli familiar. Així no és estrany veure parelles, anomenades “generació frontissa” o “expenedora de serveis”, que conviuen amb altres dues o tres generacions diferents (pares, fills i néts) en una mateixa estructura familiar, i que cada vegada més sovint se’ls ha de transferir ajudes i afecte.

Aquesta nova convivència multi generacional fa que, massa sovint, s’hagin modificat aspectes tan cabdals com els valors de solidaritat, comprensió i generositat; per donar pas a nous estils relacionals, on els prejudicis i els conflictes intergeneracionals són molt presents.

Això fa que sigui imprescindible l’optimització d’aquests nous estils relacionals entre familiars que comparteixen una mateixa estructura o nucli de convivència, mitjançant una major i millor utilització de les pròpies habilitats i recursos personals.

Un aspecte molt i molt important a tenir en compte és quan apareix un familiar jove amb dependència o quan els avis es van fent més grans, que necessiten d’unes atencions i afecte especials. Aquestes noves necessitats afegides solen recaure, majoritàriament, en la part femenina de les parelles. Aquestes dones, ja siguin filles o joves dels pacients malalts, comencen a carregar-se d’unes obligacions i unes tasques per les quals no  estan preparades.

Comencen a aparèixer mancances de comunicació i relació amb les altres persones de l’entorn familiar, degut a l’enorme quantitat de temps que requereixen les persones malaltes, i és quan mica a mica va aflorant, en la figura d’aquest cuidador, tot un seguit de problemes importants que cal tractar amb celeritat.

El principal risc per aquests/es cuidador/es és l’aparició de pensaments erronis, soledat i aïllament, insomni, problemes físics,… que solen acabar derivant en greus problemes d’ansietat i depressions.

És en aquests moments quan hi ha la necessitat de cercar un professional que us acompanyi en aquest procés vital, ajudant·vos a reconduir aquesta situació de la millor forma possible, per tal que es restableixi l’equilibri personal i la unió familiar, imprescindibles per a tirar endavant amb la vostra vida.

El nostre treball com a psicòlegs és ajudar·vos a reconèixer diversos aspectes d’aquesta nova situació que us permetin afrontar-la de forma adequada, sense deixar-hi la salut en l’intent:

• Acceptació d’una situació de dependència.
• Anàlisi acurat de les necessitats de la persona dependent, sense oblidar-se de les del cuidador familiar.
• Cercar i implicar un entorn de confiança sòlid, que permeti al cuidador absentar-se regularment de les seves obligacions, sense que això sigui motiu de cap deteriorament en les atencions a la persona dependent.
• Aprendre a treballar en equip i compartir les decisions que s’hagin de prendre, evitant que la responsabilitat de les mateixes caigui única i exclusivament en una sola persona.

Ajudeu-me a ajudar !!, seria la frase que millor resumiria aquesta feixuga i complexa tasca del cuidador. Gaudir d’un entorn sòcio familiar cohesionat i implicat és indispensable per afrontar, de forma saludable i amb qualitat de vida, la gran responsabilitat d’atendre un familiar en situació de dependència.