24 febr. El valor que donem a una mala decisió
El cost d’oportunitat, present sempre en qualsevol decisió que prenem, és el valor que te allò a què renunciem quan prenem qualsevol decisió.
Aquesta frase, extreta directament del món de l’economia, és plenament present també a l’àmbit social i personal de cadascú de nosaltres, només que canviant “…el valor que te” per “…el valor que li donem”, no ja només a lo que escollim, sinó sobretot a allò a què renunciem.
Quan parlem del valor que tenen les coses ens referim a un concepte racional i objectiu alhora de distingir entre diferents opcions o decisions que s’han pogut prendre. Per contra, quan incidim en el valor que li donem als resultats de les accions que duem a terme, entra en joc el component emocional, intrínsec en cadascú de nosaltres, totalment subjectiu i plenament esbiaixat per les experiències i circumstàncies vitals de cada persona.
Parlo de biaixos no com a una nota negativa d’una decisió, sinó com aquella tendència natural que tenim els éssers humans alhora de consignar uns valors, propis o apresos, a les decisions que es prenen per tal que aportin un sentit a la vida que anem construint, dia a dia, en consonància amb aquelles creences i principis que pensem que poden donar significat a les nostres vides.
Com a persones, diuen, tenim el poder i l’obligació de prendre decisions, si bé totes elles afecten tant a nosaltres com a l’entorn que ens envolta. Això comporta una responsabilitat que, massa vegades, ens genera dubtes, indecisions i certes pors. Podem sentir-nos eufòrics si els resultats són bons, però també ens podem sentir culpables quan aquests resultats obtinguts són negatius o directament dolents.
…Ahh, si hagués pres una altre decisió!! Aquesta frase, molt comuna davant d’un mal resultat obtingut, pot generar frustració per l’equivocació comesa i ens pot portar a deprimir-nos o fins i tot a enfonsar-nos anímicament. És en aquests moments quan la nostra mirada dels resultats obtinguts s’estreny i només valorem negativament la situació. Hem de saber refer-nos, observar la situació de forma global i afrontar les pròpies responsabilitats, essent capaços de sobreposar-nos i reconduir la nostra mirada cap a altres accions que ens permetin prendre noves decisions i ens ajudin a sortir de l’atzucat en què estem, amb nous resultats i millors expectatives pels nostres propis interessos.
D’aquesta capacitat per assumir els errors, adaptar-nos a les situacions adverses i afrontar nous reptes, cercant altres resultats més positius, se’n diu resiliència, una habilitat que tenim tots els éssers humans per aprendre dels error comesos i superar les adversitats mitjançant una adaptació física i, sobretot, psicològica per seguir avançant.
Per ser més resilients ens podem ajudar d’eines i estratègies que ens permetin potenciar-la, però de res ens servirà si no som capaços de sobreposar-nos al patiment emocional que ens generen les dificultats, gestionant eficientment els nostres sentiments i limitar-ne la seva influència negativa.
I, en aquesta adequada gestió emocional, la clau no és altre que aprendre a reinterpretar cada situació viscuda de la forma més positiva possible, sense fer-nos-la personal, tornant a prendre una nova decisió que, com a mínim, ens allunyi del moment actual en què ens trobem.
Cada experiència és una oportunitat més que tenim per créixer!!