03 set. Afrontar la tornada a la feina, després de les vacances
Arturo Argelaguer (2023)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
Els principals riscos psicosocials als que ens enfrontem a la tornada a les feines després de les vacances solen estar associats als trastorns de salut mental, especialment en aquells que comporten alteracions de l’humor o de l’afecte, per una banda, i en aquells que comporten la pèrdua del control emocional davant l’exposició a situacions que nomenem desencadenants o causants de la inestabilitat, per l’altre.
Els primers, els neuròtics, estan relacionats amb l’alteració persistent alhora de regular les nostres emocions i estats d’ànim, i els segons, els somatomorfs, solen venir precedits d’algun antecedent o esdeveniment biogràfic estressant que afiança la malaltia.
Alguns trets característics de la majoria d’aquestes malalties són l’esgotament físic i mental, una afectivitat alterada, una clara disminució de la motivació, l’aparició de problemes d’atenció i concentració, un rendiment més baix i un malestar generalitzat, com a comportaments disfuncionals associats al nostre treball.
Aquesta síndrome post vocacional de readaptació a la “nova” rutina, després d’un període de descans relativament llarg, ens afecta a tots, xics i grans, d’una manera o altre. Als uns per la tornada a l’escola o la universitat i als altres pel retorn a la tasca laboral i professional.
Per intentar prevenir o minimitzar aquesta simptomatologia negativa posterior a qualsevol període vacacional llarg, el més important a nivell individual és ser-ne conscients i treballar-ho de forma preventiva, mirant que aquest retorn no sigui sobtat, sinó esglaonat i de forma mínimament organitzada per tal que no se’ns acumulin tot de tasques alhora; regular els horaris de dormir des de uns dies abans del retorn a la feina; marcar-se petits objectius de salut, especialment centrats en recuperar uns bons hàbits alimentaris i fixar-nos petits reptes esportius, que ens faran estar un punt més actius i concentrats.
A nivell organitzacional també es important implicar-se en la reducció i prevenció d’aquests factors de risc psicosocial, duent a terme algunes petites pautes que poden ajudar a pal·liar aquests efectes post vocacionals en els treballadors i alhora ser molt beneficioses per la pròpia institució, com pot ser començar a treballar qualsevol dia que no sigui dilluns, evitant així que aquest retorn professional es faci massa llarg, i també esglaonar els objectius laborals de més senzills a més complexes i exigents en uns quants dies.
Aquesta adaptació al retorn a la feina és més o menys costosa sempre i és per això que, de forma conscient, els uns i els altres hem de tenir un xic de paciència, ja que aquesta és una situació passatgera fins que no tornem a agafar el ritme habitual.