28 gen. Les conseqüències de les nostres accions
Parlar de moralitat i de judicis de valors sempre és un tema complex i que, fàcilment, genera opinions controvertides entre els opinadors d’allò que es considera correcte o incorrecte
El relativisme social pressuposa convencions morals individuals, culturals i d’entorns socials concrets, enfront de les possibles veritats universals o absolutes que ens igualen a tots. Es defensen uns ideals com a plantejaments individuals, propis de moments concrets en el si d’una societat específica y que pot molt ben ser que canviin amb el temps.
Grans pensadors de la història s’han posicionat a favor de l’intel·lectualisme moral universal (Sòcrates), així com també altres (Nietzsche) l’han qüestionat obertament.
No seré pas jo qui es plantegi de treure’n l’entrellat entre una i altre corrent ètica. Amb aquestes quatre línies el què em proposo és posar sobre la taula un mer punt de vista que permeti reflexionar-hi, criticar-lo o bé compartir-lo.
El natural és que qualsevol persona es posicioni davant d’una idea, i actui, en funció dels seus coneixements, formació, experiències i educació rebuda. Massa vegades, però, aquesta radicalització i enrocament en un posicionament, únic i veritable segons els seus defensors, s’excusa amb una mirada curta (…curtíssima) de tots aquests elements, que els permet radicalitzar els seus posicionaments davant dels altres, eludint les pròpies responsabilitats davant les conseqüències que comporten a la resta d’individus amb qui conviuen.
La meva discrepància amb el relativisme morat, tant usat i abusat en el nostre temps, no rau en què els individus tinguin més o menys capacitat alhora de defensar una idea o altre, sinó en les veritables conseqüències, generalment negatives i fins i tot desastroses, que provoquen, amb decisions simplistes i desafortunades, a la resta de persones que els envolta.
Cal tenir molt present les conseqüències de les accions que duem a terme, ja que lo realment interessant és que les decisions que prenguem millorin substancialment l’statu quo actual, tant el propi com el col·lectiu:
- Si del què parlem és de prendre decisions per millorar un entorn o situació personal concreta, aleshores és bo que mirem en el nostre interior (coneixements i experiències) i actuem d’acord a les nostres necessitats per assolir els propis objectius, amb determinació i convenciment. Comporta una millora del Jo.
- Si, per contra, del què parlem és d’actuar dins d’un col·lectiu, aleshores les nostres decisions han d’estar encaminades a aportar millores i beneficis per a la majoria de persones que conformen aquesta comunitat, i no només la d’uns pocs individus. Comporta una millora del nosaltres.
I en tots dos cassos crec que la única i exclusiva limitació que hem de tenir molt present alhora de decidir on i com actuar és: els meus drets acaben just on comencen els dels altres!!