14 abr. Gestionar la salut mental a les organitzacions, per millorar-ne les prestacions
L’INSST, en una conferència recent, certifica que els problemes de salut mental suposen ja un problema de magnituds alarmants per a la nostra societat i molt particularment per a les organitzacions i empreses. En els darrers anys les baixes per causa emocional han crescut prop d’un 490%. Aquesta és una evidència clara de creixement negatiu sostingut que pot acabar sent estructural.
La pèrdua de milions de dies laborals en baixes per incapacitat a Espanya, derivades dels Trastorns Mentals, fa molt visible un greu problema de malestar creixent entre la població, amb uns serveis mèdics greument infradotats per ajudar a pal·liar aquestes malalties (AIREF), posant de manifest un dèficit estructural de psicòlegs especialitzats al Sistema Nacional de Salut.
Els treballadors, com bona part de la nostra societat actual, estan immersos en constants i perllongades exposicions als riscos psicosocials associats, amb altes demandes de responsabilitat, absència de recolzament i inseguretats laborals fefaents, entre altres.
En ser conscients d’aquesta situació sòcio-sanitària negativa, que repercuteix negativament en les seves comptes de resultats, algunes organitzacions comencen a implementar programes de gestió dels riscos psicosocials, prestant especial atenció al benestar psicològic dels seus treballadors, amb la finalitat d’oferir-los assistència alhora de resoldre conflictes interns i reduir-ne l’absentisme estructural existent, per així incrementar-ne el seu benestar i rendiment.
Bona part de les organitzacions impulsen propostes externes alhora d’afrontar el malestar emocional que es detecta en el sí d’aquestes entitats; unes iniciatives que acaben funcionant com un desplaçament del problema de l’entorn laboral, evitant una acurada revisió de les condicions de treball que el generen.
Estratègia real o cortina de fum? És la pregunta clau alhora de diferenciar amb rigor les veritables intervencions transformadores de les meres respostes superficials i maquilladores de la realitat existent.
Una intervenció ferma en el clima laboral de les organitzacions no ha de limitar-se a oferir recursos puntuals d’acompanyament, sinó que requereix d’un abordatge real de les deficiències estructurals, com càrregues de treball desajustades o models de lideratge que no incorporen l’estratègia emocional en la gestió dels equips.
Una opció interessant que emergeix en l’àmbit organitzacional són els Programes interns d’Assistència al Treballador (EAP en anglès), que, quan s’implementen adequadament, poden contribuir a l’abordatge del malestar emocional que enrareix el clima laboral.
Si volem que iniciatives com aquesta proliferin adequadament i no només abordin superficialment les necessitats de salut dels treballadors, cal incidir en una major presència estructural de psicòlegs especialitzats al si de les organitzacions, afavorint la motivació i el desenvolupament saludable del personal, alhora que ajuden a millorar els resultats econòmics.
Perquè aquestes implementacions siguin realment eficients, cal que les organitzacions les integrin a l’ADN i no només aparegui com iniciatives aïllades de RRHH. S’ha d’aplicar veritables canvis estructurals, ajustant les càrregues de treball adequades, promoure lideratges més empàtics i establir sistemes de reconeixement professional i de remuneració ajustats a les responsabilitats assumides.
La veritable qüestió que cal posar sobre la taula és: Fins a quin punt les organitzacions estan disposades transformar les condicions que generen aquest malestar?