25 ag. Combatre l’estrès postvacacional, després d’un període de descans
Arturo Argelaguer (2024)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
La tornada a la feina, després d’un període de descans relativament llarg, comporta una readaptació física i emocional a nous (vells) hàbits, que ens semblen plens d’obligacions i responsabilitats, a causa de l’espai de temps més relaxat que haurem gaudit a les darreres setmanes.
Definim la Síndrome Postvacacional, o la readaptació a la rutina diària després d’un període de descans relativament llarg, com aquella sensació de malestar generalitzat que sentim les persones en la tornada a la feina, la qual ens afecta gairebé tots d’una manera o altra, joves i adults, en la tornada als estudis i en la tornada a la nostra activitat laboral i professional habitual.
Entre finals d’agost i primers de setembre aquesta denominació de la Síndrome Postvacacional sol ser portada a la gran majoria de notícies i Trending Topic a les xarxes socials més populars.
Qualsevol canvi en els nostres hàbits, especialment si són sobtats i poc organitzats, genera a les persones unes reaccions psicofísiques, naturals, a causa de la sensació que les demandes ambientals i de l’entorn puguin superar, momentàniament, els propis recursos.
A tot aquest procés d’adaptació, recordem transitori, en diem estrès i es dóna en tots els éssers vius, de manera recurrent, en determinats moments de la seva vida.
En general, la capacitat d’afrontament i conscienciació que realitzem les persones d’aquests moments ens permeten gestionar el dia a dia d’una forma natural, mitjançant la posada en marxa dels mecanismes cognitius i conductuals adequats, de manera que aquesta sensació de sobresaturació és estabilitza al cap de poc temps, podent gaudir, de nou, del nostre benestar habitual.
Una altra qüestió diferent és quan aquesta sensació de saturació dels nostres recursos es manté en el temps. Això comporta que la normal activació i acceleració d’aquests recursos propis excedeixi les nostres facultats, generant al’individu alteracions de l’estat d’ànim, de la conducta i del pensament.
Qualsevol demanda social o ambiental prolongada en el temps que no rep una resposta adequada per part nostra, comporta un fracàs adaptatiu propi, generant una activació orgànica i psicològica excessiva i un esgotament gradual dels nostres recursos adaptatius naturals. És llavors quan van apareixent símptomes negatius clarament reconeixibles com l’apatia i insomni, pujades de la tensió, alteracions afectives, desmotivació, dificultat atencional i de la concentració, un baix rendiment laboral i una irritabilitat més gran… generant tots ells un malestar generalitzat en la persona i amb una desagradable sensació de cansament cognitiu i conductual al llarg de molts moments del dia. Si això no es tracta adequadament, pot evolucionar ràpidament cap a un trastorn de l’ansietat o una depressió.
Aquest “enquistament” de la simptomatologia negativa que s’experimenta a la tornada de les vacances afecta de forma més profunda les persones que afronten negativament el seu retorn a la feina, ja sigui associant-lo a un clima laboral desagradable, incòmode o hostil, per desgrat de les funcions que exerceix o per la incomoditat de les relacions socials que manté en el seu entorn professional.
Les estadístiques també reflecteixen que les dones solen patir aquests símptomes amb més intensitat que els homes, ja sigui pels nous rols socials assumits o per una major exigència personal davant de situacions laborals, familiars o de parella.
No obstant això, hauria de quedar clar que, encara que aquests símptomes existeixen realment i són importants per a determinats grups de persones que els pateixen amb més afectació, no estem davant d’un trastorn o malaltia clínica significativa si aquests no són persistents durant els tres mesos posteriors a la tornada de les vacances.
Adaptar-se al retorn a la nostra activitat laboral és més o menys costosa sempre, per la qual cosa hauríem de ser-ne conscients i tenir la paciència suficient per assimilar que aquesta és una situació passatgera fins que aconseguim reprendre el nou ritme de vida.
La millor manera de reduir aquesta simptomatologia post vacacional i evitar-nos problemes de salut significatius en la tornada a la feina, seria gestionar adequadament la fi de les nostres vacances i afrontar el retorn a l’entorn laboral d’una manera positiva, gradual i gradual, descansant les hores adequades, realitzant alguna activitat física combinada amb moments de relax, organitzant-nos per prioritats i dosificant les nostres emocions.
Aquesta superació de la Síndrome Postvacacional no només és un treball que s’hagi de fer a nivell individual, sinó que també hi hauria d’haver una implicació organitzacional important en la reducció d’aquests factors de risc psicosocial. Amb la implementació d’unes senzilles pautes organitzatives, aquests efectes negatius es poden reduir significativament, cosa que també és molt beneficiosa per a la pròpia institució,