18 maig Prendre decisions per fer camí
T’has preguntat mai el perquè dels resultats que acabem obtenint, de les nostres accions i decisions, són els que són?
D’entrada semblaria que la resposta pot ser complexa i difícil d’afrontar, però en realitat no és més que una seqüència d’accions que acaben donant-nos un resultat ple de lògica.
Un dels factors més importants alhora de prendre decisions en el nostre dia a dia són l’educació i els valors que tenim com a persones, els quals ens han estat inculcats des de casa, des de l’escola i des de tot l’entorn social en el que ens hem bellugat des de menuts.
Aquesta és la forma ancestral amb què cada societat integra els nous membres al grup i, alhora, de manté i transmet l’essència distintiva de cada cultura per no desaparèixer. També és la principal variable cultural que marca les característiques de cada individu, especialment davant d’aquelles situacions que percebem com a importants, immediates i íntimament relacionades amb el propi entorn. És en aquests moments de decidir que afloren estressors i angoixes vinculades a processos d’inseguretat, ansietat i baixa autoestima.
Cada vegada que decidim emprendre una acció ens trobem immersos en una primera fase emocional dels aprenentatges vitals. Aquest és un moment especialment vinculat al propi jo, que pot generar certs dubtes i incerteses que, inicialment, podem resoldre satisfactòriament aplicant-hi experiències i coneixements previs, que ens permetran prendre una decisió concreta y directa.
El problema apareix quan aquests dubtes i pensaments negatius es cronifiquen i acabem perduts en eternes especulacions sobre tot allò que imaginem que podria sortir malament, generant-nos estrès, angoixes i malestar personal. Aquestes pors fan que ens tornem molt més conservadors i esporuguits, de manera que, alhora d’actuar, acabem decidint-nos a emprendre accions que, tot i assemblar-se al que voldríem haver fet, tant sols es reflecteix en essència… en el millor dels cassos.
Així, quan finalment ens fixem en els resultats obtinguts, aquests no són els esperats ni , per descomptat, els desitjats. És aleshores quan en el nostre interior apareixen les decepcions i la frustració els resultats obtinguts, fins a capbussar-nos en un mar d’emocions en què ens castiguem i ens diem que, pot ser, no som prou bons…
I pot ser és cert, massa sovint no som prou de bons en allò que fem, però no pas perquè no ho vulguem fer bé o no en tinguem una bona capacitat, sinó per que ho acabem fent com “especulem” que els altres esperarien de nosaltres. I això es deu, en gran part, a les pors intrínseques que portem arrelades i vinculades als aprenentatges socials.
El més important és fer i decidir allò que tu creguis, amb rigor i valor. Pot molt ben ser que en algun moment t’equivoquis, però el què és segur és que la teva acció serà autèntica i et permetrà avançar amb fermesa, podent rectificar, si cal, amb la necessària serenor per tornar a prendre noves decisions, més encertades cada vegada.
Així és com pots construir el teu propi camí.