L’estrès silenciós de directius i professionals amb alta responsabilitat

Molt es parla i s’escriu a les xarxes sobre la psicologia orientada a les persones en general, si bé poc ens solem fixar amb allò que es coneix com a ansietat funcional o d’alt funcionament dels directius, empresaris i professionals amb altes exigències.

Aquest col·lectiu professional, que sovint sent que no es pot permetre el luxe de deixar de funcionar mai, assumeix molta responsabilitat als seus llocs de treball, sobrecàrrega d’exigència, lideratge i identitat professional que, sense ser-ne conscients, pot acabar generant-los un desgast emocional important fins al punt que, en alguns casos, pot afavorir l’aparició de simptomatologia invalidant amb importants conseqüències personals i familiars.

Des de fora veiem aquestes persones com a responsables, perfeccionistes, resolutives i que sempre tiren endavant; però interiorment elles ho viuen amb una intensa solitud, amb tensions constants, hipervigilància i moltes dificultats per a desconnectar, generalment per por a mostrar debilitats.

Els senyals habituals d’aquesta ansietat funcional o d’alt nivell són pensaments constants sobre les obligacions pendents, la necessitat imperiosa de fer-ho bé o molt bé sempre: les tasques pendents, l’anticipació de problemes futurs, els escenaris negatius, el perfeccionisme, les pors a decebre o la intolerància als propis errors.

Mantenir aquest nivell d’activació tant elevada, durant períodes perllongats de temps, pot acabar generant símptomes físics reconeixibles i una sensació d’esgotament permanent: pressió al pit, molèsties digestives, dificultat per dormir, sensació constant d’alerta, irritabilitat, dificultats per gaudir de les coses i cada vegada més bloqueig mental.

Determinats factors de l’entorn laboral afavoreixen i potencien aquest risc per a la salut. La disponibilitat permanent, la dificultat per delegar o la idealització del professional incansable haurien d’abordar-se amb rapidesa, ja que ajuden a intensificar el problema i genera més malestar.

Iniciar un procés psicoterapèutic pot oferir un espai adequat on entendre el que està passant, aprendre a posar límits de desconnexió i recuperar la perspectiva, gestionant la pressió sense comprometre la pròpia salut.

Des de l’àmbit organitzacional s’incideix en una millor gestió del temps, si bé la realitat és tossuda i no permet fer net si no ho canviem per una adequada gestió de la pròpia energia, sabent quan parar per recuperar-se.

Cal fixar una desconnexió mental obligatòria, trobar entorns segurs fora de la feina que permetin expressar-se sense por a ser jutjat, fer exercici de forma regular i aprendre dir “NO” quan sigui necessari.