18 oct. Què està passant amb les malalties mentals
Arturo Argelaguer (2024)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
Aquestes darreres setmanes, especialment motivades pel Dia Mundial de la Salut Mental que es va celebrar el 10 d’octubre, s’han accentuat les notícies relacionades amb la salut mental i les seves conseqüències. I per això he volgut, conscientment, escriure unes línies “polèmiques” que segur poden generar debat entre els lectors.
En l’espai de notícies d’Antena3, el metge i escriptor E. Varela es preguntava si Anem al treball a sobreviure o a formar part d’un projecte?. També en una nota de premsa de La Moncloa es feia ressò de l’estratègia de Salut Mental pels anys 2024-2026 alhora de millorar la salut mental de tota la població, en tots els nivells i àmbits del Sistema Nacional de Salut. L’Agència Europa Press es feia ressò de la necessitat que les Administracions i els poders públics hagin d’arbitrar les mesures legals per protegir la salut mental en el treball, i no només que aquesta responsabilitats recaiguin en la voluntat i accions específiques de persones i empreses.
En totes elles es mostren percentatges semblants d’afectats per a problemes psicològics. Més d’una tercera part de joves fins als 30 anys te algun trastorn mental, essent l’ansietat el més freqüent, i que la pateixen el doble les dones que els homes, a partir dels 50 anys.
Els trastorns de la son i les depressions, conjuntament amb l’ansietat, són la tríada de les malalties mentals més freqüents en la nostra població, a dia d’avui.
Com a professional de la Salut Mental no puc més que fer-me la pregunta de “què està passant a la nostra societat per patir tantes malalties psicològiques i amb uns percentatges poblacionals tant elevats?
Com a tipus “modern” que vull ser, he fet aquesta pregunta a diferents xats de Intel·ligència Artificial (IA) per treure’n la “millor” resposta possible… I si més no ha estat curiós observar que les respostes han estat molt similars respecte dels factors (socials i ambientals, biològics, i psicològics) que poden contribuir a aquest fenomen.
Del què no parlen, però, és de la ingent quantitat de publicitat farmacèutica que s’està produint avui dia als mitjans de comunicació (tradicionals i xarxes socials), impactant directament a tota la societat. I d’això en saben molt els holdings farmacèutics, els quals parlen directament d’utilitzar aquesta IA per “identificar des de dianes terapèutiques fins a la interacció amb els clients” (Informe IPMARK-Farma 2024 del 20/08/2024).
A hores d’ara la principal funció d’aquest màrqueting farmacèutic massiu és generar necessitats pel gruix de la població, encara que es massa cassos es violin els reglaments publicitaris establerts (Influencia de la promoción y publicidad en el uso racional de medicamentos” Rev. OFIL 2017, 27;4:347-351).
Si “la càrrega més gran de discapacitat es produeix en malalties neurològiques i neuropsiquiàtriques (Mara Diersen, presidenta del Consejo Español del Cerebro), s’entén molt bé que les campanyes publicitàries per les quals aposten aquestes indústries és per “generar valor dels medicaments des de una perspectiva social” (Jesús Ponce, president de Farmaindústria) per “millorar el benestar i la salut de la població, evitant despeses i recursos al sistema, augmentar la productivitat laboral, i requerir menys atencions per part de familiars o cuidadors” (Néboa Zozaya, directora de Health Affais and Policy Research de la Fundación Weber).
Queda molt clar que els medicaments són una peça clau en el manteniment del sistema, …del seu sistema econòmic, doncs el mateix Ponce deixa clar que l’estratègia és “tractar quatre patologies i augmentar-ne un 10% la taxa d’adherència”… diu “per aconseguir grans estalvis econòmics” a la societat, si bé no explica quins beneficis econòmics li suposa a aquesta indústria un increment tant impactant en “l’enganxe/addició” dels pacients a la medicació psiquiàtrica!!
Així doncs, com ja podeu preveure, no tinc resposta a la pregunta que em faig sobre el què està passant amb aquest increment de les malalties mentals, si bé sí que se m’obren molts interrogants a mesura que m’endinso en conèixer les eines que fan servir les multinacionals farmacèutiques per interactuar amb els possibles clients… o era només per incrementar el compte de beneficis?