14 des. Enginyeria social i explotació emocional: eines psicològiques de desinformació i manipulació
Llegim a diari que estem immersos en l’era de la desinformació i la manipulació dels nostres pensaments per orientar-nos i dirigir les nostres conductes de forma que afavoreixin uns i altres bàndols amb interessos sòcio-econòmics concrets.
Aquesta constant difusió estratègica, intencionada i molt ben estructurada de notícies, combinant informació verídica, treta del context original, amb narratives falses i emocions enganyoses, que genera confusió i sembra dubtes, pors i desconfiances, està pensada i creada amb una única finalitat: generar molts beneficis per a un determinat, i reduït, grup d’individus.
La manipulació desinformativa constant, amb mentides interessades, a les que estem sotmesos el gruix de les persones, polaritzen i distorsionen els debats, condicionen qualsevol presa de decisions que tinguem pensat de fer i, el que és més greu, ens obliguen a posicionar-nos radicalment per un o altre bàndol, marca o tipologia de pensament.
Aquest fenomen ni és nou ni és exclusiu de la nostra època. Ha estat present al llarg de la història coneguda de la humanitat, i actualment el segueixen practicant la majoria d’actors socials, polítics i econòmics que ens envolten.
Fomentar les alabances d’un producte, filtrar les desavinences dels grups contraris o sotmetre les persones a determinades pors i incerteses, són situacions que s’han donat sempre. Abans s’utilitzaven més les eines com les armes, i ara s’utilitzen tècniques emocionals i les xarxes socials per aconseguir els mateixos resultats: sotmetre o aniquilar l’adversari per mantenir la major quota de poder possible.
El suprem art de la guerra es basa en l’engany per sotmetre l’enemic sense lluitar. “L’art de la guerra” Sun Tzu
L’actual enginyeria social, amb una manca d’ètica palpable, l’ajuda de la IA, la creació de bombolles informatives i la generació d’emocions ad hoc, s’utilitzen habitualment per a influir i manipular dels comportaments de les persones i encaminar-los cap a objectius, múltiples i diversos, prèviament estudiats.
Aquestes estratègies, altament desestabilitzadores, generen un enorme impacte en la salut mental dels individus, i són especialment efectives en persones i comunitats vulnerables o indecises, que tenen una baixa autoestima i una alta necessitat intrínseca de sentiments de pertinença a determinats grups o classes socials.
Una bona estratègia per lluitar contra aquests fenòmens passa per reflexionar sobre les pròpies necessitats i no pas “comprar” tot allò que ens volen vendre, mantenir una bona capacitat d’insight en els missatges que ens fan arribar, i reflexionar sobre totes les coses amb una mirada ample i una ment oberta.