Com treballo
Fer fàcil el que és difícil. Escric i dibuixo el que et passa en un full, de cara a tu, perquè ho puguis veure des de fora. Els fulls te’ls emportes.
Qui arriba a consulta amb un problema sovint el porta tot al cap, barrejat i difícil d’ordenar. Posar-lo en un full, amb paraules i dibuixos senzills, permet mirar-lo des de fora i començar a decidir què fer.
Les paraules i els dibuixos són meus i són senzills, però darrere de cada un hi ha tècniques psicològiques reconegudes: cognitives, conductuals i metacognitives. El full en blanc tradueix aquestes tècniques a un llenguatge que es pot entendre i fer servir.
Els sis passos
El procés sencer segueix aquests sis passos, i cada sessió els repeteix en petit. Mentrestant, per dins, fas el teu propi camí.
Què et passa i què esperes de l’ajuda.
Comencem per tu: què et preocupa, des de quan, què ho ha activat i què esperes de venir aquí. Posar nom al que et passa ja comença a ordenar-ho.
La mirada: altres maneres de veure-ho i opcions que ara no veus.
Qui arriba amb un problema sovint només en veu una cara. Busquem junts altres explicacions, el context i les opcions que tens.
Què vols provar primer.
Triem un objectiu concret i assolible. Les decisions no són bones ni dolentes; ho són els resultats, i d’aquests també se n’aprèn.
Una cosa senzilla, entre visita i visita.
Una acció fàcil que pots començar avui. Quan comences per una cosa fàcil, és més fàcil continuar.
Què ha passat i què t’ha servit.
A cada visita revisem com ha anat: què ha funcionat, què no i per què.
Continuar, canviar de rumb o acabar.
Ajustem el que calgui. Quan has aconseguit el que volies, acabem i programem el seguiment.
Dues eines del full
Cada persona rep les eines que necessita, quan està preparada per fer-les servir. Aquestes són dues de les més habituals.
Escric PREOCUPACIÓ i en tatxo les tres primeres lletres. Queda OCUPACIÓ. Donar voltes a un problema rarament el resol, i cansa. Fer una cosa concreta, encara que sigui sortir a caminar, trenca la immobilitat i et torna energia.
«Quina cosa senzilla pots fer avui, ara, en lloc de donar-hi voltes?»
Sovint donem voltes sobre el mateix sense acabar de decidir-nos, com qui gira i gira en una rotonda esperant trobar la sortida perfecta. Al full, girem literalment el problema: el punt on tot convergia passa a ser l’origen de camins diferents. Busquem una primera sortida possible, encara que no sigui la definitiva. Un cop en marxa, solen aparèixer noves opcions i noves decisions.
«Quina sortida pots provar aquesta setmana, encara que no sigui la definitiva?»
No pots garantir el resultat. Sí que pots fer-te responsable del que depèn de tu, equivocar-te i rectificar.
«D’això que t’amoïna, quina part depèn de tu?»
Pensar és útil fins que deixa d’aportar decisió o acció. A partir d’aquí, només fa donar més voltes.
«Sobrepensar t’està ajudant o només t’hi fa donar més i més voltes?»
Les decisions es prenen amb la informació que tens; el resultat depèn també de coses que no controles. Observes, reajustes i tornes a provar.
«El resultat no defineix qui ets.»
On ets ara, i quant dediques als altres i quant a tu? Cuidar-te no és ser egoista: és la manera de poder seguir ajudant els qui estimes.
«Cada vegada que dius sí als altres, a qui li estàs dient no?» Posar límits també s’aprèn practicant.
Deixar de justificar-te amb «per què?», «i si…?» o «podria ser?», i sostenir la teva posició sense haver de defensar-la.
Si la resposta és sí, passem a l’acció. Si és no, deixem d’alimentar el bucle i hi tornem quan toqui.
Els percentatges del rectangle són orientatius: serveixen per veure-ho, no per mesurar-te.
A la pràctica
De 45 minuts, presencials o en línia. Al final de cada sessió fixem la propera, normalment entre una i dues setmanes després.
Acordem una cosa senzilla per provar a casa. A la visita següent m’expliques com ha anat. El canvi el fas tu; jo t’acompanyo.
Al principi i durant el procés et demano que valoris com estàs en un qüestionari breu i validat, de menys de dos minuts. Així veiem el progrés amb dades, no només amb impressions.
No hi ha una xifra fixa. La durada l’orienta l’evolució: revisem sessió a sessió si cal continuar, espaiar les visites o acabar.
Programem visites de seguiment per consolidar el que has après i prevenir recaigudes. També són un espai per comentar amb tranquil·litat qualsevol canvi o dubte.
Si la teva situació necessita, a més o en primer lloc, atenció mèdica o psiquiàtrica, t’ho dic i t’oriento cap al professional adequat.
«El dia que estaré més content és aquell en què vinguis i em diguis: ja no et necessito per res.»
Comença quan ho consideris oportú
No cal que arribis a consulta amb totes les respostes ni amb el problema perfectament definit. Una primera visita ens permetrà conèixer la teva situació i veure com podem treballar-hi.
Aquesta consulta no és un servei d’urgències. Si la teva vida corre perill, si pateixes una situació de violència o si el descontrol és total, truca al 112.
