22 oct. Reconèixer les emocions per millorar les relacions
La majoria de les persones formem part d’un col·lectiu que ens envolta i, així com l’entorn ens influeix de manera evident, el nostre estat d’ànim i els nostres comportaments generen un impacte directe en part d’aquest entorn sociofamiliar i laboral en el que ens belluguem.
El component emocional propi, davant de cada situació quotidiana, influeix positiva o negativament en les persones amb qui interactuem. El grau de paciència i tolerància que mostrem vers els altres depèn directament del grau d’obertura o tancament emocional de cada moment, afavorint una variabilitat de reaccions naturals, impulsives o a la defensiva que poden alterar els ja de per si difícils equilibris grupals.
En el si d’una família, el malestar d’un sol membre pot generar tal distància afectiva amb la resta que desemboqui en tensions i conflictes inexistents fins aquells moments. I, en l’entorn laboral, aquest malestar personal pot repercutir negativament en la cooperació de l’equip i afectar directament en la productivitat de l’organització.
Una càrrega emocional mal gestionada comporta l’esgotament físic i mental, incrementa la sensació de frustració i afavoreix l’aparició de sentiments devastadors com la culpabilitat. Una culpabilitat que, si es viu com pròpia, ens pot enfonsar en la melangia, i si la projectem cap als altres, pot comportar que duguem a terme accions que malmetin l’estabilitat d’aquells qui considerem els responsables del nostre malestar.
És del tot necessari aprendre a reconèixer l’estat emocional en el que ens trobem a cada moment per poder-lo gestionar de la forma més natural i efectiva possible, d’acord amb la situació que tinguem per davant. Aquest reconeixement ens permetria ser més conscients i respectuosos amb nosaltres mateixos i amb els altres, mantenir un ambient més tranquil i segur per tothom i facilitar que aquestes relacions interpersonals es mantinguin sanes i equilibrades.
Massa sovint ens és més fàcil observar què fan o deixen de fer els altres envers nostre; si bé, més sovint del què ens pensem, ens convindria capgirar aquesta mirada, de forma introspectiva, i prendre consciencia d’allò que podríem fer i aportar nosaltres mateixos per millorar aquesta convivència col·lectiva.
Una bona regulació de la intel·ligència emocional passa per reconèixer les causes reals del nostre estat d’ànim, processar adequadament la informació que ens arriba i fixar la nostra atenció en allò que és realment important a cada moment. Això ens permetrà millorar el nostre benestar emocional, mesurar adequadament les nostres opcions i actuar, cognitiva i conductualment, amb conseqüència.