23 ag. Quan li diem adeu a una feina
Arturo Argelaguer (2024)
Psicologia clínica, social i de les organitzacions
Les persones passem per diferents etapes professionals al llarg de la nostra vida laboral, i totes elles ens permeten adquirir unes experiències, bones i dolentes, que, amb els pas dels anys, donen sentit i aporten maduresa a les nostres vides.
Si bé les feines solen comportar sensacions de pertinença als treballadors, ja sigui per la tasca que es desenvolupa, per l’organització a la que es pertany o pel vincle “emocional” que es genera amb els companys; no és menys cert que hi ha moments en que les persones ens sentim altament identificades amb els nostres treballs i altres en els quals ens sentim indefensos, fràgils i plens de dubtes. Una i altre situació no són més que un garbuix de pensaments plens d’emocions i sentiments propis, davant les circumstàncies que ens està tocant viure en aquest moment concret.
Sempre, però, hi ha un moment en el què a tots ens toca posar punt i final, …dir adeu, a alguna etapa professional. Aquesta situació, per més que la tinguem pensada i preparada, sempre és complexa i difícil de dur a terme, doncs no deixa de ser un dol pel canvi o la pèrdua que ens suposa, i que, generalment, cadascú se la pren, emocionalment parlant, com sap i pot, i no pas com voldria… Si bé el que és segur és que a tots i cadascú de nosaltres ens afecta d’alguna manera.
Les motivacions per a renunciar a una feina són diverses i multifactorials. Algunes vegades la renúncia és voluntària, ja sigui per aspirar a una nova oportunitat laboral, per voler gaudir d’una millor qualitat de vida, o senzillament per que ens ve de gust.
No obstant, també s’ha de tenir present que, massa sovint, aquests canvis laborals venen forçats per acomiadaments, tancaments i deslocalització de les organitzacions o, cada vegada més, per la necessitat de vetllar per la pròpia salut mental.
Habitualment les renuncies voluntàries solen generar esperança i il·lusió als qui prenen aquesta decisió, en canvi els cessaments involuntaris generen frustracions, insatisfacció i malestar en les persones que ho pateixen, fins al punt que si no es gestionen adequadament poden comportar malalties físiques i mentals força invalidants.
Cal tenir present que afrontar un adeu laboral no hauria de ser més que un mer tràmit de posar un punt i seguit a les nostres vides, per retrobar-nos amb una nova oportunitat de millorar la vida personal, d’acord a l’essència i voluntat pròpies. És per això que una bona manera de fer-ho és ponderar adequadament el lloc que cadascú de nosaltres li hem de donar a la feina en el conjunt de les nostres vides, centrar els pensaments en les vivències, experiències i coneixements adquirits, pel simple fet d’haver compartit hores i hores de conversa amb els companys, i posar en valor el bagatge laboral assolit, el qual ens ha permès de créixer i millorar com a professionals, per tal que, alhora de materialitzar aquest canvi, ho podem exportar i aplicar al nou lloc de treball.