11 març Psicoteràpia efectiva davant les ansietats

Arturo Argelaguer (2022)

Psicologia clínica, social i de les organitzacions

Les ansietats són aquelles pertorbacions psiquiàtriques més freqüents i rellevants que es donen al llarg de les nostres vides, conjuntament amb els trastorns d’estat d’ànim. Solen tenir una elevada prevalència a més d’una important comorbilitat amb altres trastorns mentals.

Si bé n’hi ha de diferents tipologies, un dels més destacats, i també amb més prevalència, és el Trastorn de l’Ansietat Generalitzada (TAG). Aquest es caracteritza per la presència d’ansietat i preocupacions excessives, en relació amb diferents successos i activitats, tremolors, dificultat per concentrar-se, inquietuds persistents, excés de tensió muscular freqüents, fatiga, irritabilitat o trastorns de la son.

Cal destacar, com un dels aspectes més invalidants d’aquest trastorn, la percepció excessiva i incontrolada de preocupacions, enteses aquestes com una elevada activitat cognitiva negativa que, de manera molt freqüent i repetitiva, genera preocupacions per a una gran varietat de situacions, generalment poc rellevants, de llarga durada i d’elevada intensitat, que resulten molt difícils de controlar i generen una alta necessitat de hipervigilància cap a estímuls que es creuen amenaçadors per la persona.

Si bé tenim teràpies que els estudis científics descriuen els resultats com acceptables pel seu tractament, com la Teràpia Cognitiu Conductual (TCC), creiem que els seus resultats només són moderadament eficaços en les persones que ho pateixen. És per això que en els darrers anys han aparegut noves teràpies de tercera generació, basades en variacions d’aquesta TCC, que compten amb un important recolzament empíric i ens permeten centrar la teràpia en el processament informatiu de l’activitat cognitiva dels nostres pacients, i no només en el seu contingut proposicional, com fan altres escoles o teràpies.

Una gran part dels pacients amb ansietat, i molt en especial els que pateixen Ansietat Generalitzada (AG), solen fer servir les preocupacions com una forma d’afrontament dels seus problemes, de manera que hi ha un estímul específic i concret que activa unes determinades creences que, alhora, posen en marxa una cadena de pensaments negatius i de preocupacions que acaben generant una nova preocupació pròpia per aquesta primera preocupació o pensament negatiu, que seria “em preocupa preocupar-me” o també “em preocupa la meva falta de control”…

Aquestes persones acaben atrapades en una pertorbació emocional altament activada per un patró de respostes, envers de les pròpies experiències, que fan de manteniment d’aquestes idees negatives recurrents. Aquest patró de funcionament s’anomena CAS (Síndrome Cognitiu Atencional) i se centra en preocupacions, rumiacions, fixacions atencionals i/o estratègies d’afrontament que, realment, tenen poca utilitat per la persona.

Aquests pensaments automàtics negatius provoquen que les persones ansioses es preocupin de moltes coses, massa, i fan que aquestes puguin acabar desenvolupant trastorns psicològics, ja que acaben generant una important intolerància a les incerteses, de manera que els provoca molta ansietat davant d’esdeveniments de poca importància, i alhora els comporta majors biaixos cognitius i amenaçadors de l’atenció, amb de interpretacions errònies (tendència a interpretar-los de forma perillosa o amenaçadora per ells) que provocarà que centrin, malaltissament, la seva atenció en nous successos (generalment de futur) que no podran predir i els interpretaran, novament, de manera catastròfica.

La base de la nostra teràpia rau en com les persones processen la informació d’aquells factors que els preocupen i que són l’origen i el manteniment de la malaltia i del Trastorn. I aquí és on s’obté l’èxit d’aquest tractament psicològic que duem a terme, doncs ens centrem en proporcionar eines als pacients que els/les permetin modificar aquells components metacognitius, implícits i explícits, com l’atenció o les creences errònies sobre la incapacitat de controlar aquella cadena de preocupacions i pensaments negatius que originen i mantenen el problema/trastorn/malaltia.

El treball específic que duem a terme al llarg de les diferents sessions, mitjançant la Teràpia Metacognitiva, està centrat en l’ús de diferents tècniques que permeten als pacients amb ansietat aprendre noves eines que els ajudaran a millorar el seu estat de salut mental i mantenir aquests bons resultats al llarg del temps: psicoeducació, entrenament en respiració i relaxació, activació conductual, reestructuracions cognitives i metacognitives, desactivació psicològica, higiene de la son, pautes de reducció de l’estrès, tècniques de distracció i reconducció dels pensaments, entrenament atencional i de solució de problemes, així com entrenament en la presa de decisions i en la millora de l’autoestima.