21 juny La gestió de les emocions, alhora d’arribar a acords
La resolució de conflictes i les tècniques de negociació són part d’un procés en el qual dos bàndols comencen una conversa des de posicions molt allunyades fins arribar a posicionaments que, sense convèncer al cent per cent ambdues parts, s’aconsegueixen uns mínims objectius que acaben sent positius per ambdues bandes.
Tenir aquesta cintura i ser capaços de valorar positivament que un mal acord sempre sol ser preferible a un trencament absolut és la clau. No només pel fet d’aconseguir part d’allò que un vol, sinó bàsicament per acceptar que, davant la facilitat de mantenir una actitud enrocada de qualsevol posicionament, el cost que pot suposar, per ambdues parts, sol ser molt més elevat encara.
En qualsevol resolució de conflictes hi ha una part que parteix d’un posicionament més avantatjós que l’altre, o com agrada dir als qui formen part habitual de les negociacions, sempre hi ha un bàndol que pot sortir-ne més afavorit que l’altre. I aquesta pressió afegida sempre s’ha de tenir en compte alhora de posar-se a negociar.
Els sentiments i les emocions, acompanyats d’una bona estratègia i una adequada capacitat de interlocució, també formen part imprescindible d’aquest joc, comportant reaccions que, millor o pitjor gestionades, condicionaran, segur, els resultats obtinguts.
No obstant hi ha una darrera apreciació que cal tenir molt en compte, i és la capacitat d’adaptació que hauria de tenir qualsevol persona davant les propostes que pot fer l’altre part, doncs lluny de pensar que tenim el control de la situació, és preferible fer un bon ús de la cintura alhora de gestionar qualsevol broc trencat amb el que es despengi la part contrària.
Totes aquestes habilitats són importants davant de qualsevol procés negociador per sortir-ne amb un bon regust, doncs no sempre és qüestió de guanyar o perdre, sinó d’avançar un xic més, respecte d’on ens trobem, especialment quan tens davant algú amb qui t’és molt difícil d’entendre’t, ja que qualsevol avenç serà una victòria conjunta, especialment si hi ha terceres persones implicades en els resultats que se n’obtinguin.
Si ser capaç d’arribar a acords és una part fonamental de la vida, com és que costa tant i que hi ha tants conflictes oberts en el dia a dia, i en tots els àmbits?
Simplificant-ho molt, es deu a les emocions que posem sobre la taula alhora de prendre la major part de les nostres decisions, essent excessivament reactius en la nostra “no” escolta de l’altre part, alhora de donar les nostres respostes, i prenent-nos qualsevol proposta, diferent a la nostra, de manera personal, “a pit” o “a la valenta” que es diu, essent incapaços de voler conèixer tot allò que ens expliquen i tant sols centrar-se en els nostres posicionaments i propostes.
En una negociació no és imprescindible tenir bon feeling amb l’altre part. Només cal saber gestionar adequadament les nostres emocions i voler arribar a consensos que millorin allò que ja tenim ara mateix.