Tenir bones cartes o jugar amb les que t’arriben

Arturo Argelaguer (2024)

Psicologia clínica, social i de les organitzacions

Com en qualsevol joc, al llarg de la vida t’arriben un seguit de “cartes” que ni has escollit, ni t’esperes, ni pot ser t’agraden gens, si bé ens toca, irremeiablement, haver-nos-hi d’afrontar per jugar la partida. És en aquests moments de mala ma, durs i complexes, on cadascú de nosaltres hem de decidir quin paper de l’auca volem ser alhora de jugar la partida que tenim per endavant.

És imprescindible, com a participants actius que som, conèixer i adaptar-nos a les normes del joc, saber quins són els moviments permesos o no i decidir quan arriscar-se o plantar-se. No cal oblidar tampoc que en qualsevol joc col·lectiu també hi ha altres participants, amb objectius similars, o no, als teus i de qui no podràs controlar mai allò que pensin o decideixin fer per assolir les seves fites.

El paper de cada jugador és fonamental en el resultat de la partida, doncs s’han de prendre  decisions a cada moment i, per descomptat, assumir-ne responsablement els resultats obtinguts. El què no convé fer, per no patir ni emmalaltir, és fer-se personals les accions que duguin a terme la resta de participants, ja que no podem controlar-ne els seus moviments ni el perquè d’aquests. Per contra, sí que podem pensar i executar les nostres decisions, encaminades a assolir els objectius que ens hem proposat, adaptant-nos als moviments fets pels altres jugadors. Això ens permetrà mantenir l’atenció en els nostres objectius i actuar en conseqüència amb les més que provables ingerències de la resta d’interlocutors de la nostra vida.

Rebre bones cartes ens agrada a tots, doncs fa que, a priori, els nostres objectius semblin més senzills d’assolir i estiguin encaminats a proporcionar-nos majors beneficis. Per contra, quan les cartes que ens arriben són inesperades o dolentes, el nostre subconscient ens juga males passades, massa sovint per les especulacions i previsions emocionals negatives que generem del nostre futur, afebleixen la pròpia confiança i afavoreixen una presa de decisions precipitades i errònies.

Pensar que podem tenir permanentment el control dels esdeveniments és una quimera, doncs és del tot impossible d’aconseguir. És per això que l’aprenentatge i experiències dels fets viscuts en altres partides ens ha de permetre reconèixer el moment en el qual ens trobem, aprendre a relativitzar cada situació i dur a terme la nostra jugada en funció d’uns objectius propis, prèviament establerts, i sempre adaptats als moviments de l’entorn.

La vida no només depèn de si les cartes que ens arriben són millors o pitjors, sinó que cal estar disposats a jugar les partides amb les que tinguem a cada moment.