Com vèncer la procrastinació: No és mandra, és emoció

No s’evita la tasca, sinó el malestar que provoca començar-la

La procrastinació consisteix en ajornar activitats o decisions que hauríem d’atendre, substituint-les per altres més irrellevants o agradables en aquell moment.

Llegint aquesta explicació el primer que ens pot venir al cap és que això és propi de persones mandroses o amb poca força de voluntat; però res més lluny de la realitat. Sovint és un mecanisme de defensa al qual moltes persones estan exposades, i no pas una mala gestió del temps, ja que es deu a una gestió errònia de la regulació emocional i de l’estrès del moment. Entendre-ho és el primer pas per vèncer la procrastinació.

Amb aquesta evitació no es posposa la realització de la tasca en si mateixa, sinó les emocions desagradables que genera aquesta tasca concreta.

En les justificacions que donem a l’hora de procrastinar hi podem trobar alguns patrons habituals:

• L’evasió: por al fracàs, la crítica o el resultat. Una forma de protegir la pròpia autoestima.
• La indecisió: dubtes excessius, bloqueig o dificultat per saber per on començar.
• L’activació: Es necessita pressió externa i adrenalina per arrencar.

Posposes tasques importants per altres menys urgents? Necessites trobar el moment ideal per començar? Sents alleujament ràpid quan posposes una decisió, però tens sentiments de culpa després? Penses constantment en començar una tasca, però no t’hi acabes posant mai?

Si t’hi trobes sovint, aleshores és que estàs cercant un alleujament immediat per gestionar el malestar que et genera aquesta tasca. Unes distraccions ràpides que duren poc. La tasca segueix pendent i amb ella augmenta ràpidament l’estrès i el sentiment de culpa.

Encara que no en siguis conscient, totes aquestes omissions constants acaben afectant àrees importants de la teva vida (treball, estudis, salut, relacions personals), que s’evitarien si prens la decisió ferma de fer realment aquesta tasca pendent.

Algunes claus que t’ajudaran a vèncer la procrastinació són:

• Identificar allò que estàs evitant per poder-ho treballar.
• No cal esperar a tenir ganes de començar. Posa-t’hi amb alguna tasca concreta i assumible.
• La por al fracàs no et deixa veure com de bé ho pots fer si t’hi poses.
• Dividir algunes tasques grans en parts més petites que facilitin posar-t’hi.
• Reduir les distraccions que et roben temps: el mòbil, les notificacions, els correus…

Quan la procrastinació és persistent i comença a afectar el teu dia a dia, val la pena demanar ajuda professional per abordar-ne l’origen emocional.